-
A 'Carta a D. Una història d’amor', André Gorz va escriure a la seva dona per lliurar-se de la culpa amb la qual no va poder viure.
-
Amb 'Pregunta-ho a la pols', John Fante ens situa al Los Ángeles de la Depressió, on un jove sense recursos lluita per ser escriptor.
-
Amb 'La memòria de l’Oracle', Pere Joan Martorell recrea la pèrdua, l’absència i la foscor de la postguerra en un petit poble de Mallorca.
-
A 'Llum d'agost', Faulkner retrata una noia que surt a buscar el pare del seu fill i topa amb el pitjor i el millor de la condició humana.
-
'Tot és possible' és un recull de relats de l'americana Elizabeth Strout en els que explora un ampli ventall d'emocions humanes.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Edicions 1984 continua la seva aposta per William Faulkner. La darrera novel·la de l’autor americà que ha publicat en català és La mansió, traduïda per Esther Tallada (en castellà es pot trobar a Debolsillo amb traducció de José Luis López Muñoz). La Mansió (1959) és el tercer volum de la trilogia on Faulkner narra l’ascens i la davallada de la saga dels Snopes iniciada el 1940 amb El llogaret i seguida per La ciutat el 1957. Aquesta traducció de La Mansió posa a disposició dels lectors l’oportunitat de llegir la trilogia completa en.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fa anys hi havia un debat recurrent, entre crítics literaris i gent del món de la literatura, en general, sobre què era o no era una novel·la. Avui aquell debat sembla superat i s’ha obert molt més el ventall sobre el gènere i les seves característiques. Existeix un terme, fixup, encunyat, segons sembla, per l’autor canadenc de ciència ficció A. E. Van Vogt (1912-2000), que fa referència a un llibre format per diferents relats que tenen algun tipus de connexió, respecte als personatges o les situacions. De tota manera, com a concepte sense.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Laurent Binet dóna un gir a la seva novel·lística amb La setena funció del llenguatge (Edicions 1984/Seix Barral), un conte filosòfic sobre el poder del llenguatge i alhora un retrat paròdic de la intel·lectualitat francesa dels anys 80. Binet (París, 1972) afirma que si en la primera novel·la, HHhH (2010), perseguia la veritat, en aquest nou llibre s’ha divertit intentant canviar la història. La setena funció del llenguatge és, sota la forma de la paròdia i de la intriga de la novel·la policíaca, el retrat d’un canvi d’època de la societat francesa i occidental.
A 'Carta a D. Una història d’amor', André Gorz va escriure a la seva dona per lliurar-se de la culpa amb la qual no va poder viure.
Amb 'Pregunta-ho a la pols', John Fante ens situa al Los Ángeles de la Depressió, on un jove sense recursos lluita per ser escriptor.
Amb 'La memòria de l’Oracle', Pere Joan Martorell recrea la pèrdua, l’absència i la foscor de la postguerra en un petit poble de Mallorca.
A 'Llum d'agost', Faulkner retrata una noia que surt a buscar el pare del seu fill i topa amb el pitjor i el millor de la condició humana.
'Tot és possible' és un recull de relats de l'americana Elizabeth Strout en els que explora un ampli ventall d'emocions humanes.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Edicions 1984 continua la seva aposta per William Faulkner. La darrera novel·la de l’autor americà que ha publicat en català és La mansió, traduïda per Esther Tallada (en castellà es pot trobar a Debolsillo amb traducció de José Luis López Muñoz). La Mansió (1959) és el tercer volum de la trilogia on Faulkner narra l’ascens i la davallada de la saga dels Snopes iniciada el 1940 amb El llogaret i seguida per La ciutat el 1957. Aquesta traducció de La Mansió posa a disposició dels lectors l’oportunitat de llegir la trilogia completa en.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fa anys hi havia un debat recurrent, entre crítics literaris i gent del món de la literatura, en general, sobre què era o no era una novel·la. Avui aquell debat sembla superat i s’ha obert molt més el ventall sobre el gènere i les seves característiques. Existeix un terme, fixup, encunyat, segons sembla, per l’autor canadenc de ciència ficció A. E. Van Vogt (1912-2000), que fa referència a un llibre format per diferents relats que tenen algun tipus de connexió, respecte als personatges o les situacions. De tota manera, com a concepte sense.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Laurent Binet dóna un gir a la seva novel·lística amb La setena funció del llenguatge (Edicions 1984/Seix Barral), un conte filosòfic sobre el poder del llenguatge i alhora un retrat paròdic de la intel·lectualitat francesa dels anys 80. Binet (París, 1972) afirma que si en la primera novel·la, HHhH (2010), perseguia la veritat, en aquest nou llibre s’ha divertit intentant canviar la història. La setena funció del llenguatge és, sota la forma de la paròdia i de la intriga de la novel·la policíaca, el retrat d’un canvi d’època de la societat francesa i occidental.