Antoni Garcés. Barcelona
A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o Tanizaki i les obres mestres d’autors menys coneguts pels lectors d’aquí com per exemple Kyoka Izumi, Rohan Koda o Ichiyo Higuchi. Les edicions de Satori ens proporcionen una acurada traducció directa del japonès, una gran sort, si tenim en compte que bona part de la literatura japonesa en català o castellà està traduïda de l’anglès o del francès.
Cerezos en la oscuridad és un recull de relats que provenen de diversos llibres d’Ichiyo Higuchi i que són com postals que ens mostren la societat japonesa de mitjans de l’era Meiji (1868-1912). En aquests relats veiem un Japó molt tradicional, que pràcticament no té influències d’occident i on destaquen l’individualisme i la forta moralitat de la societat japonesa que dóna l’esquena a aquells que no segueixen el camí que els toca per posició social. En aquests sis relats, on sempre hi ha una dona com a protagonista, veiem la desesperació que provoca l’amor cap a la persona incorrecta i el rebuig que això comporta per part de la societat que sense conèixer les complexes realitats psicològiques dels personatges jutja i decideix el destí, sovint tràgic, dels protagonistes. Si bé aquest és el tema central dels relats, cada un d’ells explora diversos aspectes de la societat japonesa com la servitud, la família, la prostitució o fins i tot, en un relat colpidor, el final de la infància d’una noia criada en un barri de plaer i el principi de la seva preparació per a la seva futura feina. Higuchi descriu la societat japonesa d’una manera aparentment objectiva i freda però això només és en aparença ja que tots els temes triats i els punts de vista escollits són els idonis per a realitzar una crítica ferotge a una societat obligada a viure una vida que no vol per respectar els seus valors i les seves tradicions mil·lenàries.
Ichiyo Higuchi (1872-1896) està considerada com la primera autora japonesa moderna i, tot i tenir poca obra, aquesta és molt apreciada per l’ús del japonès clàssic i la quasi inexistent influència occidental. Higuchi retratava a partir dels rvus relats una societat jeràrquica i resignada i es va centrar en els personatges més febles d’aquesta societat: les dones i les famílies pobres. El més impressionant de la seva prosa és que en les pàgines no hi ha res especialment torbador, en alguns moments pot semblar un text periodístic, fred, objectiu però al darrere de tot això hi ha unes històries molt pensades i unes situacions molt ben caracteritzades. La bellesa d’aquests relats està en tot allò que no es diu, en tot allò que s’intueix darrere una frase aïllada, una paraula, la descripció del gest d’una cara. Aquests textos són una base sobre la que fer una reflexió sobre una societat que necessita alliberar-se i les seves víctimes són les veus desesperades que protagonitzen aquests relats.
