Marta Planes. Lleida / @martaplanes
Un bello misterio, de Louise Penny, (Salamandra) pertany a la sèrie protagonitzada per l’inspector canadenc Armand Gamache, que ja ha aparegut en tretze novel·les (cinc traduïdes al castellà). En aquesta ocasió, Gamache i el seu ajudant Jean-Guy Beauvoir s’allunyen dels seus escenaris habituals per desplaçar-se a Saint-Gilbert-Entre-les-Loups, un monestir situat en un indret remot. Hi habiten 24 monjos que han fet vot de silenci i de reclusió, però que han d’obrir les portes al món perquè el germà Mathieu, prior i director del cor, ha aparegut assassinat. Es podria pensar que ens trobem davant d’un cas fàcil de resoldre: l’assassí només pot ser un dels altres 23 germans. A més, el cadàver ha aparegut al jardí secret de l’abat, on només es pot accedir des de la seva cel·la, la qual cosa limita encara més el nombre de sospitosos. Però res és tan senzill com sembla a primera vista. Gamache i Beauvoir hauran de conviure amb els monjos (i amb l’assassí) fins que descobreixin qui és.
Un bello misterio reprodueix l’esquema de la novel·la de misteri canònica: després de l’aparició d’un cadàver, el detectiu ha de recopilar pistes i, a partir de la lògica i l’anàlisi, descobrir qui és l’assassí. El lector sap el mateix que el detectiu i tots dos descobreixen gradualment la informació que l’autora va dosificant. Tots dos tenen els mateixos indicis i oportunitats per resoldre el crim. Tots dos dubten, segueixen pistes falses i reflexionen sobre els mòbils i motivacions de cada un dels sospitosos. A mesura que se succeeixen els interrogatoris, descobrim que els monjos de Sant Gilbert, famosos per l’excel·lència amb què interpreten cants gregorians, que entonen com si fossin una sola veu, no sempre estan tan units com quan canten. “Puede que canten con una única voz, pero no reaccionan con las mismas emociones” diu Gamache. “Y las emociones, según había aprendido Gamache después de años de arrodillarse junto a persones muertas, eran lo que acababa con las vidas. No la pistola ni el cuchillo”.
L’autora està més interessada en la psicologia humana, en els anhels, dubtes i esperances dels homes que en el crim en si mateix i Gamache és un investigador observador i pacient però resolutiu, que analitza les emocions i motivacions de cada un dels germans. Culte i educat, tracta tothom amb respecte i dóna importància a qualsevol petit gest. En un monestir on es parla molt poc, hi ha moviments de celles, somriures o silencis que volen dir més que mil paraules. El temps s’atura i dota cada moment d’una singularitat que passa desapercebuda al món exterior. Beauvoir és l’home d’acció, que s’impacienta davant dels cinc oficis diaris als quals han d’assistir i que no comparteix l’entusiasme de Gamache –ni de l’autora- pel cant gregorià.
Gràcies a les seves descripcions fotogràfiques però no pas avorrides ni monòtones, Penny ens fa sentir el cant dels monjos, l’olor d’encens, el fred de les pedres centenàries. A Un bello misterio no hi trobarem acció desbordant ni girs inesperats, però no hi falta gens de ritme. Ni cop d’efecte final.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
