Una joventut plena d’ambicions i de frustracions

A 'La pornografia de les coses petites', Joanjo Garcia novel·la la necessitat de recuperar el passat per reconstruir la pròpia identitat
la pornografia de les petites coses joanjo garcia

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Hi ha llibres on el més important és el quan, són oportunistes i triomfen. Uns altres pel qui, és a dir, un escriptor que sembla que tot li para bé i treu un llibre. En La pornografia de les petites coses, Joanjo Garcia destaca el com, i ho fa com ell només en sap. El llibre té dues parts: una bona i una millor. No em sobra cap lletra, cap pàgina, ni cap detall, tot és necessari per entendre el llibre. Tota la història gira al voltant del Simposi (“congrés” quedava massa elitista) Internacional de Literatura Pornogràfica i Obrera. Vint anys després de la celebració d’aquesta trobada, Xavi, el protagonista, topa amb una novel·la publicada per un d’aquells estudiants que en formaren part.

Ressaltava el com, perquè per a mi és fonamental. La narració de l’obra publicada per un dels assistents està escrita des de diferents punts de vista, és a dir, narrada des de la perspectiva de cadascun dels personatges principals: M., Pablo, Andrea, i després s’hi suma Úrsula, de forma breu. Començaré per M., aquest misteriós noi del qual en un primer moment només sabem la inicial (tendència aquesta que ja veiem al Robinson de Vicenç Pagès i Els romanents de Víctor Garcia Tur). M. és escriptor/cambrer, és a dir, és cambrer malgrat que tothom el té per escriptor. De fet, ho és. És un lector empedreït, sempre envoltat de llibres que acumula dia rere dia a la planta superior de la finca on malviu. En aquesta, coneix els altres dos personatges, Pablo i Andrea, una parella d’aquelles que les veus i et preguntes quina mena de Déu imprudent ha fet que una ànima lliure i un oficinista estressat acaben compartint vida.

Una de les virtuts de Joanjo és que, essent un sol home, narra de forma majestuosa una mateixa història des de la psicologia dels tres personatges. Sap com se sent un escriptor frustrat (espero que no sigui autobiogràfic), un home que no aconsegueix cap ascens a l’empresa i que, no obstant això, treballa com un ase; i una dona que treballa a casa i veu la vida com veu l’art. De sobte, apareix un dels personatges estrella, Clea, una autèntica bellesa que capgira la ment fidel de Pablo i trenca qualsevol monotonia de la vida d’M. El sexe, quan apareix ella, es presenta de cop i volta a la psicologia dels tres personatges anteriors fruit dels pensaments que tothom té amb Clea. Una ànima lliure que apareix i desapareix com les pitjors de les visites i que deixa petjada a l’obra del nostre escriptor/cambrer. A mesura que avança el llibre, la psicologia dels personatges s’hi ressalta de forma elegant, deixant veure l’enveja de Pablo, l’odi d’Andrea, o la ira d’M. El temps passa, i amb ell les relacions entre els personatges s’allunyen. El nostre M aconsegueix triomfar i viurà una boja i divertida aventura entre escriptors que m’ha fet imaginar a molts dels meus referents en aquest estat.

De cop i volta, PUM, Joanjo et transporta a una altra realitat, uns altres personatges. Tot plegat, un altre llibre. Una segona part de la novel·la que si només pogués emprar una paraula seria: brillant. L’autor et condueix fins al present, fora de la literatura, amb més de vint anys des de l’inici. Això continua essent literatura, però l’autor ens planta a la cara un missatge que com a homes hauríem de dur tatuat al front, i és el tractament de la pornografia.

 

“— Mira un parell de pel·lícules porno. Saps què hi trobaràs? […] Sempre hi ha cases impecables, cotxes luxosos. Tot plegat ens intoxica de violència, construeix una ficció on la clau de volta és la submissió: la de gènere, però també la de classe. […]. Les dones avancen mentre nosaltres ens quedem ancorats en les velles identitats. Això són l’M i Pablo, homes que intenten encaixar en la modernitat sense entendre que han de fabricar-se nous motlles, homes temerosos de dones que s’emancipen.”

 

L’autor, amb el tall que fa a la novel·la, ens deixa en completa evidència. Ens despulla i ens obre els ulls amb detalls que hem passat per alt i que esdevenen fonamentals per entendre aquest llibre que l’editorial Sembra ha tingut l’encert de publicar.

 

________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES