Inquietuds de Carson McCullers

L'Altra Editorial publica en català 'Entre la solitud i el somni', un recull de texts de l'escriptora americana sobre literatura, memòria i identitat
entre la solitud i el somni carson mccullers

Júlia Costa/ @liujatasco


Entre la solitud i el somni recull textos diversos que l’escriptora Carson McCullers va publicar durant uns quants anys en revistes literàries del seu país. Hem tingut la sort de comptar en aquests darrers anys amb reedicions diverses de la seva narrativa, però aquest recull és la primera vegada que es pot trobar en català, amb traducció d’Alba Dedeu. Els textos no s’han ordenat de forma cronològica sinó temàtica. Els tres primers evoquen situacions diverses i records infantils lligats a l’època nadalenca. El següent  apartat ens situa en el temps de la guerra i reflexiona sobre la tragèdia inevitable que va representar la participació americana en la lluita contra el feixisme. En el tercer, McCullers expressa opinions diverses sobre la identitat americana i les seves característiques, incidint en aspectes d’aquell Sud que tan bé va conèixer i interpretar.

Els tres darrers apartats del llibre van lligats al seu ofici d’escriptora. McCullers escriu sobre els seus autors més estimats, sobre records lligats a determinades lectures, sobretot dels grans clàssics, compara de forma encertada la literatura russa amb la del Sud dels Estats Units i dedica un parell d’articles a l’escriptora Isak Dinesen, a qui va arribar a conèixer i amb la qual compartien una mútua admiració. Trobem reflexions sobre l’ofici d’escriure, un llarg esbós sobre la novel·la El mut, que va ser el primer títol de El cor és un caçador solitari, i  ens parla sobre les grandeses i relatives servituds dels escriptors. Finalment ens endinsa en la seva experiència en el món del teatre, i evoca Edward Albee, amb qui va col·laborar.

Al final del llibre hi ha una referència sobre la font d’aquests textos, amb la data i publicació de cadascun d’aquests breus assajos narratius curts, dinou en total, d’una gran diversitat però que comparteixen la grapa i l’encís de la prosa de l’escriptora. Personalment m’hauria estimat més que cada text portés la seva referència i data i fins i tot alguna informació a l’entorn del tipus de revistes en les quals van veure la llum. La compilació d’aquests escrits no es va publicar en vida de l’autora i, per tant, no va poder intervenir en l’edició definitiva. La traducció d’Alba Dedeu és excel·lent.

Resulta una delícia la lectura d’aquest volum,  relativament breu, i on trobem prosa pràcticament poètica però també valoracions pràctiques de l’ofici d’escriure, tan mal pagat en general però amb una grandesa inexplicable quan es realitza de forma intensa i vocacional. L’escriptora reflexiona sobre els records, la dificultat en compaginar la tendència a la solitud i la necessitat de compartir coses amb d’altre gent, evoca el descobriment de la gran literatura i explica les dificultats a l’hora de confegir un llibre ambiciós o un text teatral.

Hi trobem opinions fonamentades o subjectives sobre la forma de ser dels americans, en particular dels del Sud, lligats a un racisme resistent que fa que qualsevol brètol se senti superior amb tal de ser blanc i prou. Són les preocupacions que expressa en els seus llibres més importants. És possible que descobrim com la nostra tradició literària personal, Alcott inclosa, comparteix molts trets amb les d’aquesta gran autora, escriptora precoç, de vida relativament breu, intensa i malaltissa. Lectura i escriptura tenen encara, en aquest món de consum immediat, una grandesa no sempre perceptible.

Aquesta prosa intel·ligent i elaborada ens fa recuperar el gust per les petites coses molt ben fetes i pel misteri a l’entorn d’aquests mons ficticis els quals, en ocasions, com expressa McCullers, arriben a ser més reals que els autèntics. Per això l’autora explica, molt bé per cert, com no sempre l’excés de documentació sobre un tema afavoreix el relat. La poesia en els textos lligats als records nadalencs ens acosta a un text imprescindible, que l’autora cita en diferents ocasions, el relat Els morts, de Joyce, que llegeix fent companyia a la clínica a una amiga que espera poder caminar aviat gràcies a unes pròtesis que li estan arranjant. Un petit gran llibre doncs, que serveix tant per iniciar el coneixement de la passió vital de l’escriptora, lligada a la literatura, com per comptar, si ja se l’ha llegit, amb noves perspectives sobre el conjunt dels seus llibres més coneguts.

Categories
HumanitatsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES