Mikel Ayestaran: “L’únic punt en comú dels bàndols enfrontats a Síria és la passió pel blaugrana o el blanc”

A ‘Las cenizas del califato’, el reporter basc recorre les zones que fins fa ben poc controlava el grup jihadista a Síria i l’Iraq
Mikel Ayestaran

David Meseguer. Barcelona / @DavidMeseguer


“És un llibre escrit en el seient del darrere de molts cotxes i en les sales d’espera de molts aeroports”, explicava el reporter basc Mikel Ayestaran el passat 11 de juny a la llibreria Altaïr de Barcelona durant la presentació de la seva darrera obra Las cenizas del califato (Ediciones Península). Aquesta és una imatge que exemplifica a la perfecció la gran quantitat de kilòmetres recorreguts i els nombrosos viatges que l’autor ha fet als territoris que en els darrers quatre anys han estat en mans d’Estat Islàmic. En paraules del propi Ayestarn, el llibre és “una mena de road movie” on es relata el dia a dia en les zones devastades pel Daeix.

Pocs periodistes occidentals han pogut accedir a les zones més remotes de Síria i l’Iraq on les petjades de l’organització jihadista encara són ben presents i on la població local lluita per recuperar la normalitat. “Són llocs pràcticament verges on els testimonis mai han parlat amb mitjans de comunicació. Com a periodista molts pocs cops tens aquesta sensació”, destacava Mikel Ayestaran durant un acte que tenia lloc exactament un any després de la publicació de Oriente Medio, Oriente Roto (Ediciones Península).

El reporter espanyol es trobava a Bagdad quan, el juny de 2014, Estat Islàmic va prendre Mossul i el seu líder Abu Bakr al Bagdadi va proclamar l’establiment del califat. En aquesta mateixa ciutat, Ayestaran va ser testimoni de la caiguda de la ciutat tres anys més tard, fet que els polítics iraquians van titllar com la “derrota del califat”. Una derrota que, com ha pogut copsar Ayestaran, sobre el terreny no es celebra. L’herència de Daeix són centenars de pobles i ciutats fantasma als que els civils no poden retornar a causa de la destrucció, la manca de serveis bàsics i, principalment, a la por i a la inseguretat generats pel grup terrorista. Mossul, Palmira… però també regions desconegudes i sense espai en els mitjans de comunicació són alguns dels llocs que el reporter ha visitat per explicar les conseqüències del control jihadista sobre el territori i sobre la població civil. Les acurades descripcions d’Ayestaran així com la gran quantitat de testimonis recollits, permet al lector viatjar a l’època del califat i conèixer de primera mà com va ser la vida sota la dictadura del Daeix.

Si bé es cert que d’Estat Islàmic s’han publicat una gran quantitat de llibres per parlar dels seus orígens, el finançament i el seu rol geopolític, Las cenizas del califato fuig del to estil i acadèmic, i aproxima l’organització terrorista al lector de la manera que un reporter ho ha de fer: estant sobre el terreny. Amb aquesta obra el lector pot conèixer com Daeix s’ha finançat a partir del robatori de bancs o els impostos als locals, la resposta tardana d’Occident, així com la influència de la propaganda jihasita en els atemptats de París o Barcelona. La mil·lenària ciutat de Palmira ha estat un dels indrets que Mikel Ayestaran ha visitat en diferents ocasions i que més li ha cridat l’atenció. “És un dels pocs llocs que conec que ha caigut dues vegades a mans del califat, la primera va ser el maig de 2015 i l’ocupació es va allargar durant deu mesos. Va ser tota una exhibició dels homes d’Al Bagdadi quan el projecte jihadista estava a punt de complir el seu primer aniversari. El somni de Daeix estava en plena expansió i ja controlaven prop del 50 per cent de Síria”, assenyala el periodista basc.

Al relat periodístic se li ha de sumar la visió humana que aporta Mikel Ayestaran. Emocions, sensacions i situacions narrades en primera persona que permeten al lector entendre com és treballar en una de les regions més perilloses del planeta. En aquest sentit, l’autor enriqueix el text amb anècdotes que il·lustren com malgrat les diferències culturals hi ha elements globals que ens apropen. “Serveixen té i em pregunten pel Reial Madrid i el Barcelona. Els explico que sóc de la Reial Societat, però és inútil. Escoltar la paraula «reial» és sinònim de donar suport a l’equip merengue. La febre del futbol i els noms de Messi o Cristiano superen totes les fronteres. És l’únic punt en comú de tots els bàndols enfrontats a Síria: la seva passió pel blaugrana o el blanc”, explica Ayestaran.

En definitiva, es tracta d’un llibre imprescindible per entendre un dels fenòmens globals més importants i macabres de la nostra era que té efectes que ens afecten directament. Tant els milers de refugiats que arrisquen la seva vida al mar fugint del Daeix, com els joves que compren el discurs jihadista per cometre atemptats, són conseqüències del califat que Mikel Ayestaran ens permet conèixer de primera mà.

Categories
Actualitat internacionalENTREVISTESEscriptorsLLIBRESPeriodismePeriodistes
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES