Manel Haro. Barcelona / @manelhc
El món de l’animació en el cinema ha evolucionat molt. Ara, la tecnologia permet fer autèntiques meravelles que anys enrere ens haguessin semblat impossibles, però també cal pensar que en els seus inicis, amb els seus mitjans, grans factories com Disney feien meravelles, creaven somnis que estimulaven la fantasia de milions d’espectadors arreu del món. Si ens endinsem en la realització de les primeres pel·lícules d’animació, tan allunyades tecnològicament de les possibilitats amb les que compten ara Disney o Pixar, podem veure la feinada monumental que hi havia al darrere. Centenars de milers de dibuixos fets a mà, orquestres que gravaven cada peça musical, operaris que estimbaven objectes contra el terra per simular el soroll de les accions dels personatges. Ara que tot es fa amb ordinadors i grans avenços digitals, no ens estranya que les grans produccions surtin tan bé, però abans (quan no érem gaire conscients de com es muntava tot plegat), veure aquelles pel·lícules era pura màgia.
Per donar a conèixer com es feien les primeres pel·lícules d’animació de Disney, i també altres tan conegudes com La sireneta o Robin Hood, CaixaForum Barcelona (juntament amb la Walt Disney Animation Research Library) proposa una exposició de materials per gaudir de la part més artesana d’aquesta indústria. La mostra Disney: L’art d’explicar històries reuneix 215 peces, la majoria de les quals són dibuixos de personatges i escenaris creats amb diverses tècniques com l’aquarel·la. carbonet, pastel, llapis gras, grafit, tinta, tremp, acrílics i pintura digital. També hi ha notes de producció, esbossos, pàgines de guió, i projeccions de curtmetratges. Un d’aquests curtmetratges és el vell documental How Walt Disney cartoons are made (1939), que ensenya precisament com es feia la música, els dibuixos i els sorolls, quanta gent hi participava, quines eren les dificultats, quins els mecanismes i quin era el temps que requeria cada tasca. Es poden veure també altres petites projeccions com La cigala i les formigues, La llebre i la tortuga o Els tres porquets, històries molt conegudes que ens han relatat en la nostra infància i que, gràcies a Disney, van fer el salt a la pantalla. Entre el material més curiós també es pot llegir una carta que Eleanor Roosevelt, la llavors Primera Dama dels Estats Units, va enviar a Walt Disney confessant l’estima que el President tenia per Mickey Mouse i demanant-li si seria possible que portés a la pantalla el llibre “Struble Peter” (segurament, es referia al personatge literari Struwwelpeter), amb Mickey Mouse.
L’exposició parteix d’una premissa, i és que des dels anys trenta del segle XX, Disney es va dedicar a recollir un món de mites i relats clàssics per convertir-los en dibuixos animats d’una manera dinàmica i divertida. A partir d’aquí, la mostra reflexiona també sobre com l’art d’explicar històries (escrites o de manera visual) ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de la humanitat. Les primeres pel·lícules de Disney estaven basades en mites, faules, llegendes i contes de fades, històries molt conegudes que han acompanyat a diverses generacions en la seva infància. Per sintetitzar tot això, la mostra es divideix en cinc àmbits que ensenyen la relació entre tota aquesta tradició i l’univers de Disney. Els espais són “els mites”, amb produccions com Fantasia, La simfonia pastoral (1940) o Hèrcules (1997); “les faules”, on hi trobem La llebre i la tortuga (1935) o La cigala i les formigues (1934), entre altres; “les llegendes”, amb Merlí l’Encantador (1963), Robin Hood (1973) o El flautista d’Hamelin (1933); “tall tales, els contes nord-americans”, amb Melody Time (1948) o John Henry (2000); i “els contes de fades”, amb La sireneta (1989), La bella dorment (1959) o La Blancaneu i els set nans (1937).
Ja fa uns anys que CaixaForum va portar a Barcelona una exposició sobre Pixar, que va ser tot un èxit. Segurament, aquesta de Disney no sembla tan ambiciosa com aquella, però tot i així, és una magnífica oportunitat d’apropar-se a les interioritats d’una indústria que ha tingut tanta incidència en la història del cinema i en la nostra infància. Diria que fins i tot per a aquells que no sigueu uns apassionats de l’animació, aquesta exposició us oferirà una bona via per reconnectar amb els nens i nenes que éreu. L’animació ja no és cosa només de nens, cada cop més adults la gaudeixen, però sent adults és difícil mantenir la màgia i els somnis que teníem de petits. Aquesta exposició ens mostra com es feia aquella màgia i ens recorda que depèn de nosaltres mantenir-la viva.
____________
Disney: L’art d’explicar històries / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 24 de juny de 2018 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / multimedia.lacaixa.es
