-
A 'Frankenstein a Bagdad', Ahmed Saadawi ens porta al conflicte d’Iraq on neix aquesta criatura que recorda que el mal sempre guanya.
-
El corresponsal de ‘La Vanguardia’ al Líban durant 40 anys publica ‘Un barceloní a Beirut’, on recull les seves observacions sobre el país. .
-
L'escriptor Mathias Énard i el músic Jordi Savall han conversat al Palau sobre els orígens de la música i les transferències entre cultures .
-
A ‘Las cenizas del califato’, el reporter basc recorre les zones que fins fa ben poc controlava el grup jihadista a Síria i l’Iraq.
-
David Meseguer. Barcelona /@davidmeseguer “Si algú et diu que comprèn l’Orient Mitjà desconfia d’aquesta persona”, recorda en moltes ocasions el periodista basc Mikel Ayestaran per il·lustrar la complexitat d’una de les regions més inestables del món. Un reporter que va acabar focalitzant la seva tasca professional en aquesta latitud tan conflictiva de forma quasi accidental. L’any 2006 va ser convidat al Líban per parlar de la situació al País Basc i l’esclat de la guerra entre Israel i Hezbol·là el va enganxar allà mateix. Mentre molts estrangers van ser repatriats als seus països d’origen, Ayestaran va decidir quedar-se per.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Així com la literatura i el cinema dels Estats Units treuen molt de partit dels afers exteriors del seu aparell militar (on fins i tot els propis soldats escriuen les seves memòries), no es pot dir el mateix de la literatura espanyola, que poques vegades tracta el tema de les guerres en les que participa Espanya. És clar que si atenem al que el govern central considera guerra, resulta que Espanya no ha participat en cap d’elles des de fa molts anys. Dit d’una altra manera, Espanya no fa la guerra amb ningú,.
-
A 'Sortida a Occident', el pakistanès Mohsin Hamid relata l'aventura d'una parella que surt del seu país per evitar la guerra.
-
David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer D’ençà que Estat Islàmic va començar a segrestar, i en alguns casos, també a assassinar periodistes occidentals, tots els professionals que cobríem el conflicte sirià teníem la por de ser els següents. I la malastrugança va recaure sobre el periodista madrileny Antonio Pampliega i dos reporters espanyols més que viatjaven amb ell. Però no va ser Estat Islàmic qui els va segrestar, sinó el Front al-Nusra, la branca siriana d’Al-Qaida. En la oscuridad (Ediciones Península) és el relat íntim d’Antonio Pampliega dels 299 dies que va passar privat de llibertat a mans dels jihadistes. A.
-
David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer La guerra de Síria, és sens dubte, un dels grans fracassos de la diplomàcia i de l’ésser humà. Després de gairebé sis anys de conflicte, les xifres de morts, ferits i refugiats, així ho ratifiquen. Uns números que quedarien en meres estadístiques si no fos per la feina de periodistes com Mónica García Prieto i Javier Espinosa. Les nombroses cobertures sobre el terreny d’aquests informadors espanyols ajuden a posar noms i cognoms a aquestes xifres i a entendre un dels conflictes més complexos de les últimes dècades. En un moment en què abunden.
A 'Frankenstein a Bagdad', Ahmed Saadawi ens porta al conflicte d’Iraq on neix aquesta criatura que recorda que el mal sempre guanya.
El corresponsal de ‘La Vanguardia’ al Líban durant 40 anys publica ‘Un barceloní a Beirut’, on recull les seves observacions sobre el país. .
L'escriptor Mathias Énard i el músic Jordi Savall han conversat al Palau sobre els orígens de la música i les transferències entre cultures .
A ‘Las cenizas del califato’, el reporter basc recorre les zones que fins fa ben poc controlava el grup jihadista a Síria i l’Iraq.
David Meseguer. Barcelona /@davidmeseguer “Si algú et diu que comprèn l’Orient Mitjà desconfia d’aquesta persona”, recorda en moltes ocasions el periodista basc Mikel Ayestaran per il·lustrar la complexitat d’una de les regions més inestables del món. Un reporter que va acabar focalitzant la seva tasca professional en aquesta latitud tan conflictiva de forma quasi accidental. L’any 2006 va ser convidat al Líban per parlar de la situació al País Basc i l’esclat de la guerra entre Israel i Hezbol·là el va enganxar allà mateix. Mentre molts estrangers van ser repatriats als seus països d’origen, Ayestaran va decidir quedar-se per.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Així com la literatura i el cinema dels Estats Units treuen molt de partit dels afers exteriors del seu aparell militar (on fins i tot els propis soldats escriuen les seves memòries), no es pot dir el mateix de la literatura espanyola, que poques vegades tracta el tema de les guerres en les que participa Espanya. És clar que si atenem al que el govern central considera guerra, resulta que Espanya no ha participat en cap d’elles des de fa molts anys. Dit d’una altra manera, Espanya no fa la guerra amb ningú,.
A 'Sortida a Occident', el pakistanès Mohsin Hamid relata l'aventura d'una parella que surt del seu país per evitar la guerra.
David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer D’ençà que Estat Islàmic va començar a segrestar, i en alguns casos, també a assassinar periodistes occidentals, tots els professionals que cobríem el conflicte sirià teníem la por de ser els següents. I la malastrugança va recaure sobre el periodista madrileny Antonio Pampliega i dos reporters espanyols més que viatjaven amb ell. Però no va ser Estat Islàmic qui els va segrestar, sinó el Front al-Nusra, la branca siriana d’Al-Qaida. En la oscuridad (Ediciones Península) és el relat íntim d’Antonio Pampliega dels 299 dies que va passar privat de llibertat a mans dels jihadistes. A.
David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer La guerra de Síria, és sens dubte, un dels grans fracassos de la diplomàcia i de l’ésser humà. Després de gairebé sis anys de conflicte, les xifres de morts, ferits i refugiats, així ho ratifiquen. Uns números que quedarien en meres estadístiques si no fos per la feina de periodistes com Mónica García Prieto i Javier Espinosa. Les nombroses cobertures sobre el terreny d’aquests informadors espanyols ajuden a posar noms i cognoms a aquestes xifres i a entendre un dels conflictes més complexos de les últimes dècades. En un moment en què abunden.