Laura Baeza. Barcelona / @laurabaeza
Para morir iguales (Tusquets), l’última novel·la de Rafael Reig, arrenca amb el protagonista, Pedrito Ochoa, de 12 anys, orfe de mare i amb el pare a presó, vivint a un hospici de Madrid gestionat per una ordre de monges molt especials. Estem a mitjans de la dècada dels 70 a Espanya, arriba el novembre de 1975, Franco mor i l’Estat viu un moment d’apertura i erotisme, i és també llavors quan Pedrito veurà com arriba un “Gran Porvenir”, però aquell Pedrito de l’hospici no l’abandonarà fàcilment i serà el passat el que l’embarqui en una investigació policíaca. I és que el passat és un dels grans protagonistes d’aquest llibre. Un passat que potser no és tan passat, sinó més aviat present que fa que el Pedrito Ochoa actual tingui la seva vida adulta sobre els mateixos pilars de la seva infantesa: l’amistat d’Escurín, l’ideal de Sandokán com a model a imitar, l’amor per Mercedes…
D’aquesta manera, Rafael Reig ens porta una novel·la que vessa nostàlgia, un enyor darrere del que trobem un relat d’aventures personals que dibuixen una mirada cap al jo, que despleguen la recerca d’un mateix, tocant temes com l’amistat, la fraternitat i la lleialtat que aquestes impliquen. Aquest és un passat que no ens traiem de sobre, l’autor aborda els blancs i negres de la Transició espanyola, un tema ja conegut a les seves obres, i que aquí exposa a través de la mirada d’un nen, amb la clarividència, sinceritat i objectivitat que això precisament atorga…i també amb cert toc de parodia. La radiografia d’un temps que sembla va suposar un gran canvi i que en realitat va perpetuar l’status quo.
L’autor escriu de manera molt amena, amb ironia, anècdotes i episodis que bé podríem qualificar de surrealistes, com aquells on hi ha verges que oloren a lavanda i que ocupen portades d’Interviú… Tenim, doncs, personatges inquietants, però també bones dosis de picaresca i de referències a grans autors com Sir Arthur Conan Doyle.Reig ha escrit un text per gaudir de principi a fi. Un viatge al passat que sorprendrà al lector i que és una revisió que avocarà una mica de llum, amb un estil particular, per comprendre uns episodis històrics que no acaben de marxar mai.
