Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
El Premi Carlemany per al Foment de la Lectura va recaure en les mans de la valenciana Muriel Villanueva. Aquest premi em resulta peculiar perquè, després d’una preselecció de tres obres per part d’un jurat professional i adult, les escollides són jutjades per estudis d’entre 14 i 16 anys. M’agrada molt aquest sistema pel fet que, si és un llibre destinat als qui comencen a llegir, ningú millor que ells mateixos pot triar quines obres mereixen ser a les seves prestatgeries. En el cas del 2017, aquests nens i nenes triaren Rut sense hac, un llibre mereixedor i que recomanaria a qualsevol jove que vulgui introduir-se al món de les lletres catalanes.
Rut sense hac (Columna) és la història d’una noia de setze anys que, en començar els estudis de batxillerat comença a viure una nova vida. Passa sovint. De fer els estudis secundaris al teu poble i amb els teus amics de la infantesa el batxillerat suposa un canvi d’aires molt desitjat pels joves. Rut, que així és com es diu la protagonista, és una persona hermètica, tancada, molt obscura si parlem de sentiments. Una noia que s’ho guarda tot i que explota a plorar en la solitud de la seva habitació juntament amb un peluix que presència aquestes escenes. Com a conseqüència d’un càncer, Rut viu sense un ronyó i va deixar un complex fortíssim en forma de cicatriu. Ella haurà de lluitar cada dia en veure’s al mirall i comprovar que no s’agrada.
Amb aquesta àncora Rut comença el batxillerat. Un gran caràcter fa que els seus pares pateixin per la capacitat de fer noves amigues de la seva filla. Això no obstant, ella farà un grup fort que, malgrat les diferències, esdevindrà una família amb qui pot ser ella mateixa. L’edat dels setze fins als divuit és complicada, i més quan ni tu mateixa t’agrades. A tot això hi hem de sumar, aquesta idea és collita pròpia, el factor diferencial del sexe. Malgrat que els homes també en tenim, de complexos, no vénen per la pressió de la societat de semblar l’actor més atractiu del planeta. Ningú no ens ho exigeix, fet que sí que fan amb moltes de les dones les quals viuen a la sota d’uns cànons.
Rut posarà en evidència els sentiments d’una persona que cada dos anys ha d’anar a revisió, una dona amb la por de viure feliç i que, de cop i volta, un doctor li digui: “has recaigut de nou” i tot s’ensorri. Aquesta paüra farà que la protagonista no pugui gaudir de situacions quotidianes i que sempre visca sense una part d’ella. A més a més, apareix un noi que li agrada però que creu no ser prou malgrat que les seves amigues li diguin el contrari. Viurà amb el fre posat, sense actuar. Muriel Villanueva té un gran encert narratiu en aquest aspecte perquè molts cops, quan la protagonista parla, ella afegeix el que sent i el que diu, demostrant així les contradiccions entre cor-ment. En definitiva, Rut sense hac és un llibre amable, atractiu i que no pots deixar de llegir. Amb uns personatges ben definits i una història que atrapa Muriel Vilanueva aconsegueix fer d’aquest llibre la introducció a la lectura que molts desitgen.
