Nicola di Padova. Barcelona
Si pensem a Japó de l’època Heian (entre els anys 794 i 1185) podem imaginar-nos una situació social similar a la França prerevolucionària: una profunda estratificació social i una separació neta entre la classe més pobra (els pagesos) i la noblesa. No sabem molt de la classe més pobra i la poca informació que tenim ens ha arribat a través d’alguns contes populars, però disposem d’una àmplia literatura que ens permet conèixer en profunditat els costums, l’estil de vida i les tradicions dels nobles del segle X, que es reunien i vivien a la cort imperial de la ciutat de Heian-kyo, la moderna ciutat de Kyōto.
Entre les obres literàries més famoses d’aquesta època no podem obviar el Makura no Sōshi (El libro de la almohada) de Sei Shōnagon, el Sarashina Nikki (Sueños y ensoñaciones de una dama de Heian) de la dama Sarashina i, clarament, al clàssic més important de la literatura japonesa, el Genji monogatari (La novel·la de Genji) de Murasaki Shikibu. D’aquesta mateixa autora, l’editorial Satori ens presenta en la seva sèrie «Mestres de la literatura japonesa» una preciosa i completa edició de Murasaki Shikibu Nikki (El diario de la dama Murasaki), traduït per Akiko Imoto i Carlos Rubio, per primera vegada directament al castellà del japonès, i amb un apartat de notes aclaridores que permeten entendre millor la citacions, els noms i les tradicions relatades en les pàgines del diari.
Sobre l’autora del diari, la dama Shikibu, no en sabem molt, el que sembla cert és que Murasaki Shikibu no era el seu veritable nom i que va viure al Japó del final de segle X. És probable que fos cridada a servir a la cort imperial després de la mort del seu marit, com a dama de companyia de l’emperadriu Shoshi, a causa de la seva fama com a escriptora del Genji Monogatari. L’obra és el diari personal de la dama, on apunta les seves reflexions, les seves idees, els esdeveniments més importants que han ocorregut en la cort, així com poesies i relats que li van agradar. A través de les pàgines d’aquest diari vivim l’embaràs de l’emperadriu Shoshi i el naixement del príncep imperial, així com tots els rituals religiosos i les celebracions que acompanyen a l’embaràs de l’emperadriu.
Shikibu ens parla sobre la vida a la cort, de la rivalitat entre dames de companyia i de la carrera d’alguns funcionaris polítics. No obstant això, les pàgines més profundes són les que ens fan viure la tristesa i la solitud de Shikibu, les seves reflexions sobre la seva pròpia vida i el record del marit mort, tot sempre acompanyat per poemes i descripcions de la naturalesa que comparen l’efímera vida humana a la no permanència de les estacions (segons la clàssica filosofia japonesa d’aquesta època del Mono no aware).
El Diario de la dama Murasaki és una obra preciosa, probablement no és una lectura recomanable per a tots els lectors o per a aquells que no coneguin molt de la història i de la literatura japonesa d’aquesta època (a aquests últim els aconsello començar amb el Genji monogatari). No obstant això l’edició de Satori ofereix una introducció rica d’anècdotes i notes explicatives que acompanyen el text que ofereixen un historial molt útil per a la comprensió de l’obra. Imprescindible.
