Manel Haro. Valls / @manelhc
Júlia Secall (Valls, 1960) és l’ànima de la llibreria Roca de Valls, establiment que ja ha superat els setanta-cinc anys de vida, quan el 1944 els seus avis van decidir apostar per aquest negoci. Després de passar per les mans dels seus pares, ara és ella qui, des de fa anys, obre la persiana de la llibreria cada matí. Diu que és difícil viure de la seva feina, però no pensa canviar, perquè aquesta és la professió que l’apassiona, li encanta recomanar llibres. Aquesta mestra que va preferir les prestatgeries a les aules no té fills i, per tant, no sap si quan ella es jubili algú voldrà ocupar-se de la llibreria. No sembla, però, gaire preocupada pel futur o, en tot cas, l’únic futur que ocupa el seu temps –si parlem de la feina- és el proper Sant Jordi, un dia –assegura- en què s’hi juga molt. Com no podia ser de cap altra manera, Júlia aprofita l’entrevista per recomanar alguns llibres que li han agradat.
La llibreria Roca va fer setanta-cinc anys l’any passat.
Sí, la llibreria la van obrir els meus avis el 1944, el negoci el van continuar els meus pares i ara la porto jo. De fet, jo des dels setze anys ja hi treballava aquí, tot i que ho compaginava amb els estudis. El meu pare va morir amb 53 anys, molt jove, quan jo compaginava aquesta feina amb una altra, així que vaig haver de prendre una decisió i va ser dedicar-me exclusivament a la llibreria. La meva mare no es volia jubilar, va estar implicada fins passats els seus setanta anys, quan va deixar de pagar autònoms. Després de mi, però, no sé què passarà amb la llibreria perquè jo no tinc fills…
Potser troba algú que se’n vol ocupar.
No ho sé, perquè una llibreria no és un negoci molt pròsper, no es viu súper bé venent llibres, tret que la tinguis en una ciutat molt gran. A Valls, amb l’actual índex de gent compradora de llibres, no és fàcil viure d’això. Jo no puc fer vacances, per exemple.
A Valls, a sobre, hi ha més d’una llibreria.
Sí, n’hi ha dues més.
Obrir una llibreria et fa automàticament llibreter?
No, posar-te darrere del taulell d’una llibreria no et converteix en el que s’entén per llibreter, perquè un llibreter ha de saber recomanar, és un prescriptor de lectures. El meu primer prescriptor de llibres va ser el meu avi, així que jo vaig créixer escoltant recomanacions. Un llibreter ha de saber què recomanar i a qui.
En canvi, cada cop més persones compren llibres a través de la xarxa…
Sí, els llibreters escoltem molts bons comentaris, que som necessaris, que fem una bona feina, però després molta de la gent que defensa això després compra per Internet. A vegades, fins i tot, escoltant les nostres recomanacions. No parlo dels clients fidelitzats, és clar, però sí que hi ha un gran nombre de gent que acaba fent la compra a Internet. Dit d’una altra manera, que et felicitin per la teva feina no repercuteix necessàriament en el resultat final. Això frustra a vegades. Si tan bé ho faig, ¿per què no tinc una millor resposta i venc més llibres?
I això que la Roca és de les llibreries més actives quant a presentacions…
Sí, jo en faig moltes, de presentacions, tracto de tenir una programació bastant estable, però això tampoc implica que vingui tota la gent que esperes. Algunes persones, parlo en general, volen projectar una imatge de ser grans amants de la cultura, però després, en la realitat… És com ser del Barça i no anar a la penya blaugrana del poble quan ve Messi. A alguns actes, quan venen determinats escriptors, cal anar a escoltar-los.
I comprar el llibre?
No necessàriament, que vinguin per interès. Sovint jo mateixa convido a determinats lectors a què vinguin a alguna presentació però sóc honesta i els hi dic que no serà un llibre que els agradarà, que millor es comprin un altre que els encaixarà més. A vegades, tot i que el llibre no sigui del seu gust, escoltar l’escriptor pot ser molt interessant.
Segurament molts dels seus clients vindran amb recomanacions que els han fet altres persones.
Sí, per exemple poden venir a comprar el llibre que aquell matí ha recomanat Jordi Basté a la ràdio. Però cal entendre que Basté fa una recomanació en general, no a una persona en particular. Als clients els hi dic: Basté ha recomanat un llibre, no t’ha recomanat un llibre a tu en concret. Això és molt important, perquè no a tothom li agrada el mateix llibre. Com a llibretera, haig de fer recomanacions individualitzades. Jo et podria dir uns quants llibres que han estat molt recomanats i que a mi no m’han agradat.
No preguntaré quins, que les editorials s’enfaden amb vostè.
Sí, millor no dir noms!
Troba que les noves generacions escolten les recomanacions dels llibreters o això s’està perdent?
El lector jove també busca el consell del llibreter, i tant. En el cas de Valls, no hi ha gaires lectors joves, però de tant en tant ve algun i, si encertes en les recomanacions, es pot establir una mena de vincle, s’obre una escletxa lectora, i després quan el jove creix torna a la llibreria per demanar altres recomanacions. També és molt interessant els clients que venen per aquesta zona de cap de setmana o de vacances i cada Setmana Santa, per exemple, tornen per comprar uns quants llibres. Això estimula molt. Vendre un llibre és molt més que vendre només un llibre, perquè és l’aposta que fa una persona per un títol determinat, és la seva voluntat de passar temps amb aquell llibre. És important, doncs, que aquell temps serveixi per obrir portes, ha de ser enriquidor, gratificant. És tota una responsabilitat per al llibreter.
Ara el lector és més o menys exigent?
Diria que ha millorat la qualitat electora dels lectors, però també és cert que hi ha una molt bona qualitat prescriptora per part dels llibreters. Pot semblar que ara la feina de llibreter es fa millor que abans, jo no crec que això sigui així, però sí és cert que ara hi ha molts més títols, els llibres duren menys a les llibreries i cal destriar molt més. Abans hi havia una altra dificultat, que la gent venia menys sovint a la llibreria perquè els llibres duraven més, oferien lectures més pausades, més denses. Ara és més fàcil cruspir-se un llibre en una setmana.
No hi ha cap dubte que li agrada la seva feina.
És que la relació entre lector i llibreter és preciosa! A vegades entren lectors per explicar-me altres coses personals i, de sobte, em ve al cap que un llibre determinat li pot anar bé. Sovint passa també que estic obrint les caixes de novetats i a mesura que vaig traient els llibres, vaig veient clar a qui els recomanaré. No sempre és tan fàcil, perquè cal ser capaç d’escoltar un lector i en qüestió de poca estona saber oferir-los dos o tres títols. I m’ho passo molt bé. La gent que confia en mi és la que em fa créixer com a llibretera.
A vegades alguns llibreters es neguen a tenir determinat tipus de llibres. És el seu cas?
Respecto totes les posicions de tots els llibreters, però jo sóc sobretot molt respectuosa amb els lectors. I això també em porta a ser molt respectuosa amb tots els llibres. Ara bé, quan faig comanda de llibres, per exemple per Sant Jordi, he de mirar de tenir els títols que vendré però també els títols que la gent em comprarà. És a dir, alguns llibres seran els que vendré perquè els recomanaré jo, però d’altres me’ls demanaran perquè són llibres comercials. En aquest sentit, crec que tancar algunes opcions ens fa mal. Si algú ho vol fer, ho respecto.
Per què pot fer-los mal?
Pensa en una persona que ve a la llibreria a buscar un llibre molt comercial. Si jo li dic que no el tinc, sabent que en la resta de llibreries sí que el tenen, el dia que necessiti algun altre llibre que jo sí que recomanaria, ja ni vindrà, perquè si no tinc un de molt conegut, es pensarà que no en tindré d’altres que no són tan coneguts. No tothom llegeix el mateix i cal ser llibreters per a tothom.
Mai ha pensat deixar de vendre determinats llibres?
Una vegada vaig decidir no vendre llibres de YouTubers, i vaig patir una davallada important en les vendes d’infantil i juvenil. Al final, m’ho vaig replantejar i ara torno a tenir-ne. No són llibres que jo recomani, però els tinc per si me’ls demanen. Ara, els tinc en un racó.
Vostè tria tots els llibres que té a la llibreria?
Els llibres dels grans grups sí que els trio, perquè publiquen molta cosa, però de segells com Edicions del Periscopi, Impedimenta, Libros del Asteroide o Nórdica, confio en el comercial, que em coneix i ja sap el que em pot interessar. Bé, si parlem de YouTubers, en aquest cas sí que deixo que els grans grups me’ls enviïn perquè no en conec cap.
Quin llibre ha recomanat vostè darrerament?
Per exemple L’últim amor de Baba Dúnia, d’Alina Bronsky, publicat a Les Hores. Em va agradar molt, penso que tots hauríem de tenir una Baba Dúnia a la nostra vida. És un llibre que em va acompanyar molt i tothom a quin li he recomanat m’ha dit el mateix. Quan recomano un llibre, mai dono gaires explicacions, senzillament el recomano, no explico l’argument. Això és el que puc dir, doncs, d’aquest llibre.
Quin altre?
Un cor massa gran, d’Eider Rodríguez. En català a Edicions del Periscopi i en castellà a Literatura Random House. Són contes, em van fascinar, em van fer pensar que no som tan bons com ens pensem o tan dolents com ens pensem. Fa poc he fet un curs sobre com llegir contes i he après a no llegir els contes seguits, sinó a fer pauses entre un i l’altre. Aquí cada conte acaba amb un pam! Així: paaam!
Vinga, un altre.
Fugir era el més bell que teníem, de Marta-Marín-Dòmine, publicat a Club Editor. És molt breu, però quan l’acabes et deixa la sensació d’haver llegit un llibre molt més gruixut. Quina sensació física, de volum, em va deixar! També recomanaria La mort lenta, de Xavier Mas Craviotto, de L’Altra Editorial, que em va agradar molt. Aquest llibre em va fer agafar el diccionari, perquè volia entendre per què havia posat determinada paraula en un determinat lloc.
Quin és el llibre que més ha recomanat, encara que no sigui novetat?
Si la gent ha d’associar un llibre amb aquesta llibreria o amb mi, aquest és En lloc segur, de Wallace Stegner, publicat a Libros del Asteroide. En un any i mig, vaig vendre més de cent exemplars. De tant demanar-lo a la distribuïdora, al final la noia que m’atenia se’l va llegir i també dues companyes seves. És el llibre que més satisfaccions m’ha donat com a llibretera, amb el que més retorn he tingut. És un llibre amb una molt bona història i molt ben escrit, de lectura lenta. Venir a la llibreria Roca i no trobar aquest llibre és com anar a la farmàcia i que no tinguin aspirines. Impensable!
Quin llibre es guarda per llegir-lo quan es jubili?
Rayuela, de Cortázar!
Un mal dia quants llibres pot vendre?
Un mal dia puc no vendre’n cap ni un. Però també en puc vendre vint-i-cinc. És molt variable, mai he fet la mitja de llibres venuts al dia, em resisteixo a fer-ho. Al final el que compta és el global, i en aquest sentit m’hi jugo molt el dia de Sant Jordi, penso molt cada llibre que poso a la taula. Per exemple, mai falta Un cel de plom, de Carme Martí i Neus Català, publicat a Amsterdam, del qual n’he venut més de tres-cents exemplars. Tampoc falta En lloc segur, de Wallace Stegner.
