La vida miserable i el somni que no arriba d’Arturo Bandini

Amb 'Pregunta-ho a la pols', John Fante ens situa al Los Ángeles de la Depressió, on un jove sense recursos lluita per ser escriptor
Pregunta-ho a la pols', John Fante

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Pregunta-ho a la pols és una de les novel·les més coneguda de John Fante, un autor molt reivindicat i reeditat, en els darrers anys, a casa nostra. L’escriptor va publicar aquest llibre l’any 1939, l’acció se situa a Los Ángeles, en l’època de la Depressió. Pertany a la sèrie protagonitzada per Arturo Bandini, un home jove excèntric i imprevisible, que vol convertir-se en escriptor d’èxit, de fet un alter ego de l’autor. La novel·la (que aquí ha publicat Edicions 1984 en català amb traducció de Martí Sales i Anagrama en castellà amb traducció d’Antonio-Prometeo Moya) és avui un clàssic americà, un d’aquests títols preceptius en els estudis reglats, condició que no sempre afavoreix la percepció oberta de les lectures.

L’any 2006 se’n va fer una versió en cinema, després d’intents anteriors fallits, i la van interpretar Salma Hayek i Colin Farrell. Fante tenia un cert renom quan va publicar-la, havia donat a conèixer Espera a la primavera, Bandini, i molts dels seus contes, en revistes literàries de l’època. No va tenir un èxit excessiu però la seva popularitat va anar en augment. L’any 1980, gràcies a Charles Bukowski, admirador de Fante, es va reeditar, amb un pròleg del mateix Bukowski, que podem llegir en aquesta edició.

Al llibre trobem Bandini vivint en una pensió de mala mort, mal menjat i amb pocs recursos, incapaç de tornar amb la seva mare, i somiant sobre la seva pròpia vàlua literària i el ressò d’un conte que acaba de publicar. El jove escriptor es mou per una ciutat trista i miserable, s’enamora d’una cambrera hispana, fumadora de marihuana, amb qui inicia una estranya relació i que està encaterinada d’un altre home. La dona acaba per abandonar-lo de forma definitiva, i pel mig ens ensopeguem amb un terratrèmol. La còpia d’una novel·la que el protagonista ha aconseguit publicar acabarà llençada al desert i dedicada a l’estimada perduda.

Les desconcertants anades i vingudes de Bandini, les seves reflexions, indecisions i errors evidents, i el conjunt de gent desconcertant que l’envolta ens situen en un ambient que sovint sembla un malson, amb pinzellades d’un humor molt especial.  Uns elements habituals en aquest llibre, i en d’altres de Fante, són la identitat, en el seu cas italo-americana, i que es reflecteix en els penjaments que amolla a la cambrera a causa de ser, ella també, provinent de la immigració. També trobem referències a la vida familiar, en aquest cas un miratge llunyà, o el catolicisme i les seves tradicions.

Fante ens retrata uns temps complexos, difícils, on menjar de forma regular resulta complicat per als qui no tenen recursos. L’entusiasme de Bukowski per la novel·la i per l’autor va contribuir a convertir-lo en un valor sòlid i reconegut i el pas del  temps l’ha convertit en un escriptor de culte. John Fante, a la vegada, era un admirador d’autors com Hamsum, el títol de la novel·la el va manllevar d’un fragment de Pan. Així mateix, autors posteriors han inclòs en els seus llibres referències a aquesta novel·la, que en algun moment ens pot desconcertar, però molts fragments de la qual quedaran per sempre més fixats en els nostres millors records literaris.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES