‘Contagio’, una pel·lícula per veure quan passi el coronavirus

Dirigida per Steven Soderbergh, el film del 2011 retrata una situació de pandèmia originada a la Xina que s'estén arreu del món

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Ara que estem en període de confinament, el consum de pel·lícules i llibres que giren al voltant de plagues i virus letals ha augmentat arreu del món: La pesta d’Albert Camus i l’Assaig sobre la ceguesa de José Saramago són els dos clars exemples de novel·les que han vist augmentades les seves vendes des de l’arribada del coronavirus a Europa. Si parlem de cinema, i deixem de banda aquelles produccions que parlen de virus que converteixen a la població en zombis, la pel·lícula que més s’apropa al que estem vivim en aquests moments, sempre salvant les distàncies, és Contagio, dirigida per Steven Soderbergh. Diversos mitjans, de fet, han destacat que aquesta és la pel·lícula que va anticipar el coronavirus.

El cert és que és difícil no caure en frivolitats quan es parla d’un tema com aquest. Vaig veure Contagio -disponible ara a la plataforma de lloguer de YouTube i Google Play- quan es va estrenar, el 2011, i em va agradar, i suposo que em va agradar perquè, en essència, vaig veure en aquella història un producte simplement cinematogràfic, d’aquells relats apocalíptic que mai acaben amb la humanitat sencera però que ens fan pensar com seria si estiguéssim en una situació semblant. El que explica Contagio és com un virus procedent d’animals (rat penat i porc) es transmet a una executiva dels Estats Units quan aquesta està de viatge de negocis a Hong Kong. El virus té una enorme capacitat de contagi i, per tant, un creixement exponencial altíssim, sumat això a una mortalitat que arriba, com a poc, al 30%. En poques setmanes, els morts a tot el món superen els vint-i-sis milions.

El coronavirus no és tan letal, a Espanya la mortalitat és d’un 4% i a Itàlia -la xifra més alta del món- és d’un 8%. Però més enllà de xifres, el desenvolupament de la història té molts punts en comú amb el que estem vivint ara: la cursa per trobar la vacuna, les vies de contagi, l’escepticisme inicial d’algunes administracions a prendre mesures serioses, el tancament d’escoles, l’ombra de la indústria farmacèutica… Ara bé, en els nostres carrers no es respira el caos i la devastació que es veu en la pel·lícula, on la gent assalta farmàcies i supermercats, entren a les cases a la recerca de vacunes, i els supermercats es queden sense abastiment. Suposo que era més comercial portar la situació a l’extrem.

Ara bé, podem dir que Contagio anticipava el coronavirus? D’alguna manera sí. Aquests dies ha sortit als mitjans que el director de la cinta, Steven Soderbergh, estava molt ben informat sobre les probabilitats que en el futur un virus letal es convertís en pandèmia i matés a milers de persones a tot el món. Bé, en realitat res que no se sabés i la prova és la conferència que el 2015 va pronunciar BIll Gates, alertant que la propera gran catàstrofe seria la que produiria un virus, un escenari per al qual la humanitat no estava preparada. És a dir, diverses fonts ja anaven avisant que era qüestió de temps que passés el que està passant ara. Com que no sóc viròleg ni metge no tinc ni idea de si un virus com el de Contagio podria ser possible, el que sí que sé és que jo personalment mai de la vida hagués imaginat que estaria vivint el que estem vivint ara amb el coronavirus.

Vaig tornar a veure la pel·lícula ahir i reconec que em va neguitejar molt més que amb el primer visionat. De fet, sent honestos, crec que és millor, ara mateix, no recomanar aquesta pel·lícula, i per tant, deixeu-la per a quan la tempesta hagi passat. Però sí que els organismes internacionals haurien de veure-la, perquè sabent els pocs recursos que tenim per donar cobertura als milers i milers de malalts que tenim avui, què passaria si d’aquí a dos anys, o vuit, aparegués un virus encara pitjor? El referent llunyà és l’anomenada Grip Espanyola, que es va originar als Estats Units el 1918 i que va matar uns quaranta milions de persones a tot el planeta. Eren altres temps, hi havia una guerra i les condicions sanitàries eren molt més deficitàries, però també és cert que era hi ha molta més mobilitat arreu del món i, per tant, els virus van més de pressa. Espero que el que estem vivint ara, el sacrifici que s’està fent, i les víctimes que deixarà al seu pas el coronavirus, serveixi -si es pot dir així- per avançar-nos i evitar catàstrofes sanitàries i humanes futures que poden ser encara més devastadores.

Categories
CINEEPIDÈMIESThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES