La Stevie (Emma Vilarasau) i en Martin (Jordi Bosch) són un matrimoni dels Estats Units, benestant i consolidat, d’aquells que sembla que res pugui fer trontollar la seva relació d’anys. Als dos els uneix un fill, en Billy (Roger Vilà), un jove inquiet i homosexual, que té una gran admiració pel seu pare. Al matrimoni també l’acompanyen els èxits professionals. De fet, aquella mateixa setmana, en Martin, a part de complir seixanta anys, ha guanyat el Pritzker, el considerat premi Nobel de l’arquitectura. Tanmateix, un succés imprevist farà tremolar els pilars de la família. En Ross (Jordi Martínez), un dels millors amics d’aquesta parella, és un famós presentador d’un programa de televisió i arran del premi obtingut pel Martin, decideix anar-lo a entrevistar a casa seva, però la gravació no surt com s’esperava perquè el protagonista li preocupa un secret que porta amagat des de fa temps i que finalment decideix confessar al seu millor amic des de la infància. A partir d’aquest moment comença una gran crisi matrimonial, que mai s’hagueren imaginat.
La cabra, o qui és Sylvia? és una obra d’Edward Albee, traduïda en català per Josep Maria Pou, que es pot veure a La Villarroel sota la direcció d’Iván Morales. Es tracta d’una comèdia, que a part de fer-nos passar una estona entretinguda, ens remou per dins i ens planteja un seguit de reflexions sobre qüestions transcendentals de la vida. Per una banda, sobre el paper de l’amistat, que de vegades pot ensopegar amb un daltabaix o trencar-se. En Martin diposita la màxima confiança a en Ross, però per quin motiu aquest decideix no guardar el secret del seu amic? Per enveja? Per protegir la Stevie? Tot i ser una relació d’anys, que sembla indestructible, és una amistat de debò? Potser en Martin s’ho comença a plantejar.
Ara bé, una de les reflexions més importants que ens planteja l’obra està relacionada amb els límits d’allò que està socialment ben considerat o que és acceptat. ¿Qui decideix quines determinades actituds o accions són èticament normals o comuns i quines no? ¿Per què la Stevie, en Billy i en Ross veuen impossible allò que li agrada a en Martin? I a la vegada també al revés: ¿per què en Martin pretén que la gent del seu voltant accepti que és normal allò que li passa, però en canvi no acaba d’entendre, tot i ser una persona que es considera d’esquerres, que el seu fill sigui homosexual? Fins i tot, l’obra ens posa davant del mirall i ens interpel·la sobre els nostres propis tabús. Els que no heu vist La cabra o qui és Sylvia?, llegint aquesta crítica, podeu pensar que el tema principal de l’obra i allò que confessa en Martin és una infidelitat, però, sense fer cap espòiler, només us diré que no es tracta d’una infidelitat qualsevol, de les que coneixem en el nostre dia a dia, d’aquelles que podríem considerar com un desengany moralment acceptable.
Cal destacar el paper de l’Emma Vilarasau, que em sembla brillant des del principi fins al final de la funció. El personatge que representa, la Stevie, és el d’una dona entregada al seu matrimoni, que ho ha donat tot perquè la seva família progressi dia a dia, i ara, de sobte, es veu abocada a una crisi, de la qual ella no voldrà sortir-ne sola. Vilarasau interpreta unes escenes punyents, que ens arriben als espectadors gairebé com sobresalts i que ella les defensa sensacionalment. Si voleu teatre que us remogui, aquesta obra és una bona opció que us obrirà un debat interior, d’aquells que fan qüestionar-te gairebé tot.
