Poques ciutats al món poden presumir de tenir en una mateixa plaça edificis de quatre arquitectes guanyadors del premi Pritzker, el Nobel de l’arquitectura. A la Plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat trobem les torres Porta Fira de Toyo Ito (guanyador del premi l’any 2013) i Fermín Vázquez b720 que són ja un símbol de l’arquitectura contemporània a Catalunya. Les torres destaquen pel seu contrast, una amb formes molt agosarades i un vistós color vermell i l’altre molt senzilla i amb façana de vidre.
Des que es van inaugurar l’any 2010 aquestes torres han causat un gran impacte, especialment l’hotel Porta Fira que amb la seva façana sinuosa composta de cilindres vermells ha sigut objecte d’admiració per part tant del turisme com dels locals i s’ha convertit en una de les banderes de la Fira de Barcelona –també dissenyada per Ito- , seu d’esdeveniments tan importants com el Mobile World Congress o la fira Alimentària. Toyo Ito és un dels arquitectes japonesos més reconeguts i una de les seves principals aportacions a l’arquitectura és l’experimentació i el desenvolupament de formes orgàniques innovadores.
Fira de Barcelona, de Toyo Ito.
Un altre dels hotels de plaça Europa és també obra d’un arquitecte guanyador del prestigiós guardó que dóna la fundació Hyatt encara que en aquest cas no recull tants elogis. L’hotel Renaissance de Jean Nouvel (premiat el 2008) està concebut com un gran jardí vertical on, segons l’arquitecte, les plantes formen part de l’estructura i de la pell de l’edifici. L’hotel destaca per la seva vistosa façana amb finestres en forma de palmera i per el seu interior on trobem un gran atri ple de vegetació que recorre la totalitat de l’edifici. Tot i que les opinions sobre la façana són variades, l’interior de l’edifici mereix ser vist i el restaurant de l’hotel és una excusa perfecta per a passejar per aquests jardins en altura.
Interior de l’Hotel Renaissance, de Jean Nouvel.
La torre Puig de Rafael Moneo (Pritzker de 1996), Lucho Marcial i CGA architects és segurament la que passa més desapercebuda al ser la mes senzilla en el seu exterior. L’únic element de la façana és una espiral de franges de vidre que serveixen per a trencar la sensació d’apilament de pisos i que la torre es vegi com un sol volum compacte i també tenen la funció de protegir les oficines del sol i reduir considerablement el consum d’aire condicionat que els edificis amb façana de vidre requereixen. La seu corporativa de Puig és una de les poques torres dissenyades per Rafael Moneo, el primer espanyol en guanyar el premi Pritzker, que és més conegut per altres edificis com l’Illa diagonal o el Museu Romà de Mèrida.
A l’esquerra, Hotel Renaissance de Jean Nouvel; al centre, seu de Puig, de Rafael Moneo.
L’últim edifici és l’únic que no és una torre i és la seu de la companyia Olympus a Barcelona. Dissenyat per RCR arquitectes, els guanyadors del premi Pritzker del 2017 (els primers catalans i el primer despatx de tres arquitectes en guanyar el premi). L’edifici està format per unes “costelles” metàl·liques amb una forma esgraonada que es va repetint. Aquestes costelles són el suport de les plantes de manera que l’interior de l’edifici queda completament buit. L’estil de RCR és perfectament identificable gràcies a l’ús dels metalls amb tonalitats fosques i rovellades que també van fer servir a la Biblioteca Joan Oliver del Barri de Sant Antoni de Barcelona i que són una constant a la seva obra. Així doncs, en una zona de pas degut als centres comercials propers, teniu l’oportunitat d’una bona selecció d’arquitectura contemporània reconeguda i premiada internacionalment.
Seu de Puig, de Rafael Moneo.
Seu d’Olympus, de RCR.
