Harmonia trencada

A 'Cap al tard', de Tessa Hadley, un grup d'amics veu com la seva relació canvia quan un d'ells mor sobtadament
cap al tard Tessa Hadley

Júlia Costa / @liujatasco


He llegit Cap al tard sense saber res de la seva autora, Tessa Hadley, ni del seu argument, cosa que en ocasions contribueix a poder ser més objectius en la valoració d’una novel·la o pel·lícula. Després he sabut que Hadley (Bristol, 1956) ha publicat relativament tard però que ha aconseguit, sobretot amb aquest llibre, un bon reconeixement i una interessant difusió, i que ha rebut lloances d’escriptores tan plenament contemporànies com Chimamanda Ngozie Adichie o Zadie Smith. La traducció catalana (a càrrec de Mercè Ubach a Edicions 1984) arriba una mica després de la castellana (a càrrec de Magdalena Palmer), publicada a Sexto Piso amb el títol Lo que queda de luz.

En molts aspectes es pot dir que estem davant d’una història clàssica, aparentment convencional, però en el seu rerefons hi rau una màgia literària evident, potser perquè les provatures i innovacions en la novel·la no sempre acaben de fer el pes i, al capdavall, ve de gust entomar històries sense complicacions estilístiques excessives i que, això sí, estiguin ben escrites, com és el cas.

La novel·la ens explica la història de dues parelles, ja a la maduresa, amics tots quatre des de joves. La mort d’un dels personatges, a l’inici del llibre, ens situa en un context pel qual desfilen la història i els costums de les darreres dècades a través de la intimitat dels seus protagonistes. Són gent de classe mitjana, la vida, però, els ha situat a diferent nivell econòmic. El seu context cultural és brillant però en alguns casos les expectatives d’alguns d’ells no s’han complert.

Al seu volt hi trobem la generació dels pares i la dels fills, tots ells personatges rellevants i ben descrits, que donen al conjunt més solidesa i una certa coralitat en alguns fragments. Les dues parelles semblen sòlides però la gent canvia, evoluciona, i en el rerefons de cadascú rauen desitjos no acomplerts. I també prejudicis i enveges, tot i que estigui solucionades de forma raonada. El personatge més amable i encisador és, precisament, qui mor al principi, pal de paller del grup, afable i, també, molt ric i generós amb tothom.

La història se’ns explica, sobre tot, a traves de la visió d’una de les dones, menys atractiva que la seva amiga però més treballadora i intel·ligent, una artista sense reconeixement, ni tan sols, del seu marit qui, darrere una mascara de brillantor intel·lectual mostra un sexisme subliminal molt interessant i ben explicat. En algun moment es cau en alguns tòpics o potser és que aquesta generació i els seus problemes l’hem vista descrita ja en d’altres llibres i, també, en el cinema.

El classicisme narratiu, probablement amb la intenció de no voler complicar l’afany lector, més enllà d’alguns salts en el temps, amb referències al passat, en ocasions perjudica el conjunt. Tot i amb això som davant d’un molt bon llibre, ple de detalls i matisos, ben escrit, entretingut i que no defuig la profunditat a l’hora d’explicar les reaccions i els pensaments dels personatges, gent que intenta viure les situacions més intenses i complexes amb una certa lògica i una actitud civilitzada, cosa que no sempre es pot aconseguir. Hadley es mostra com una gran observadora de la conducta humana i per això ens implica en moltes de les situacions en les quals es troben els quatre principals personatges al llarg del temps, aquest temps que ja els situa en un cap al tard vital indefugible.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES