L’art d’Ōtagaki Rengetsu

El Monestir de Pedralbes exposa l'obra d'aquesta monja budista japonesa, poeta, cal·lígrafa, ceramista i pintora
Monestir de Pedralbes Ōtagaki Rengetsu

Júlia Costa / @liujatasco


Al Monestir de Pedralbes es pot visitar, fins al mes d’abril, una exposició singular i diferent, La lluna de Lotus, dedicada a l’art, la poesia i la vida de la monja budista  Ōtagaki Rengetsu (1791-1875). La intenció del Monestir des de fa un temps és donar a conèixer dones que van destacar per la seva espiritualitat, paraula que avui podem entendre d’una forma molt més àmplia i diversa que fa anys, quan el terme semblava tan sols lligat a la religió convencional.

Rengetsu era, fins ara, poc coneguda, però la iniciativa de Pedralbes ha fet que, en poc temps, es trobi sobre ella, a casa nostra, molta més informació. La vida de Rengetsu va ser difícil, filla il·legítima d’un samurai, adoptada en néixer, l’any 1791, va rebre el nom de Nobu. Va tenir, això sí, una formació de categoria molt completa i diversa. Va perdre dos marits i tots els fills i, encara jove, als trenta-tres anys, es va dedicar de forma absoluta al budisme i va adoptar el nom de Rengetsu («Lluna de Lotus »)que aplega dos símbols emblemàtics, la lluna, que acull en la nit tot tipus de persones, i el Lotus, que pot créixer en tot tipus d’aigües.

 

 

Rengetsu es va dedicar, també per sobreviure, a fer i vendre ceràmiques, camp en el qual va començar sent autodidacta. En els objectes que venia hi afegia els seus poemes waka. La poesia japonesa i xinesa ha estat molt acceptada i adaptada pel món occidental. Va viure una llarga vida per a l’època, una vida austera, i durant els seus darrers vint-i-cinc anys de vida va produir desenes de milers de peces que han donat nom a un tipus de ceràmica, fins i tot. També va crear cal·ligrafies i pintures i va col·laborar amb artistes del seu temps tot i que no podem comparar la mentalitat de l’artista europeu, amb la seva vanitat i el seu ego, amb els objectius que encalçava Rengetsu.

Al Monestir de Pedralbes, on sempre és un goig anar, podem visitar una exposició que ens ofereix, per primera vegada a Barcelona i al país l’obra d’una poeta singular i inclassificable. I, també, la possibilitat de amarar-nos d’una poesia que accepta la vida efímera i valora la vellesa, l’austeritat i l’experiència. Al costat dels seus poemes Rengetsu escrivia sempre l’edat, com a valor inqüestionable.

 

 

En ser dona, al principi, tan sols podia viure als monestirs durant un temps molt limitat i va romandre en petites cabanes tot sovint. La seva família adoptiva la va entrenar des de petita en arts marcials, en les quals va assolir el mestratge. Va reeixir, a més, en dansa, costura, cal·ligrafia o la complexa cerimònia del te. Va admirar els grans poetes de l’època i va ser amiga i mentora del pintor Tomioka Tessai, amb el qual va col·laborar. Molts museus del món tenen avui obra seva però es diu que també a la gran majoria de cases japoneses compten amb algun estri de l’autora o dels seus imitadors i seguidors.

L’exposició, ambientada amb una llum subtil, pot semblar minimalista a aquells que esperin trobar-se amb la faramalla dels grans esdeveniments o amb la ceràmica nostrada de prestigi. Aquesta, segurament, per a molta gent, primera trobada amb la vida i obra d’aquesta dama admirable i singular, no deixa indiferent, ens acosta a la grandesa de la humilitat i a la bellesa de les coses senzilles.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES