Una conflictiva fascinació

A 'El problema de Spinoza', Irvin D. Yalom novel·la com l'ideòleg nazi Alfred Rosenberg se sentia seduït per les idees del filòsof holandès, tot i que lamentava que fos jueu
el problema de spinoza

Alessandro Di Gaetano


A El problema de Spinoza, Irvin D.  Yalom pren la figura del filòsof jueu Baruch Spinoza i la situa en el marc d’una novel·la històrica que combina la biografia i les idees del filòsof holandès (entrellaçant realitat i ficció) amb la figura d’Alfred Rosenberg (ideòleg nazi i director de l’ERR, l’òrgan nazi per a la requisa de tots els llibres i obres d’art propietats de jueus). La novel·la alterna un capítol sobre els esdeveniments de Spinoza a l’Holanda del segle XVII i un altre sobre els de Rosenberg a l’Europa de principis del segle XX. Com s’ho fa l’autor per unir els seus camins? I, sobretot, ¿quin és aquest problema que dona títol a l’obra?

La formació de Yalom es va centrar en la psicologia i la psiquiatria, però sempre va alimentar una forta passió pels temes filosòfics. Estava tan fascinat pel rigor lògic de Spinoza i les seves idees revolucionàries (que es van anticipar a algunes de les teories psicològiques actuals) que va decidir visitar el Museu Spinoza de Rijnsburg. Allà va descobrir que els nazis van robar els llibres d’aquest museu amb molt més interès que els objectes del Rijksmuseum d’Amsterdam, on s’haurien pogut emportar una obra de Rembrandt, que valia cinquanta vegades més que tota aquesta col·lecció.

El saqueig va ser encapçalat per Alfred Rosenberg, que al seu informe va afegir una frase significativa: «es tracta d’obres antigues valuoses, de gran importància per a la investigació del problema de Spinoza.» Qüestionant el que representava aquest «problema de Spinoza» i intentant explorar les motivacions que van portar Rosenberg a cultivar una mena d’obsessió pel filòsof holandès, va néixer aquesta novel·la.

 

Irvin D.  Yalom

Irvin D.  Yalom.

 

Descobrim que Spinoza representa un «problema» per la senzilla raó que el filòsof era jueu i Rosenberg no podia acceptar que certes idees revolucionàries, davant les quals estava profundament fascinat, poguessin sortir de la ment d’un individu amb «sang jueva.» Fins i tot arriba a preguntar-se com és possible que Goethe, l’etern geni alemany, s’hagués inspirat en l’obra d’aquest jueu. Les idees antisemites de Rosenberg són tan intenses i arrelades que no s’aprecia la més mínima vacil·lació al llarg de la novel·la, per més que s’apreciï la intel·ligència i l’ànima de filòsof del mateix Rosenberg.

Yalom ens explica la vida de Baruch Spinoza a través de diàlegs i reflexions, més que no pas d’esdeveniments concrets. Spinoza sempre va ser un home que va fer de la raó l’únic instrument amb què es va comprometre a analitzar i interpretar la vida, i per això sempre es va mostrar hostil a les creences supersticioses de la religió. Després de la seva excomunió de la comunitat jueva -que va patir als 23 anys-, el filòsof va començar a portar una vida en solitud i en plena reflexió filosòfica, que donaria lloc a les idees revolucionàries. Va intentar descobrir, utilitzant únicament la raó, les veritats essencials del món sense deixar-se influir per temors polítics, prejudicis socials o convencions teològiques. En definitiva, va obrir la porta a una crítica dura i directa a les religions i a la manera de pensar de l’home en general.

 

Alfred Rosenberg

Alfred Rosenberg.

 

Paral·lelament a la novel·la (que publica Edicions 1984 en català amb traducció de Carles Miró i Destino en castellà amb traducció de José Manuel Álvarez) assistim al naixement del partit nazi. Yalom ha intentat escriure sobre uns fets que podrien haver succeït. Es va mantenir aferrat als fets històrics, però va aprofitar la seva experiència com a psiquiatre per imaginar els mons interiors dels seus protagonistes. Per aconseguir aquest objectiu, inventa dos personatges: es tracta de dues figures imaginàries que analitzen les profunditats dels dos protagonistes, fent un viatge introspectiu amb ells a mesura que avança la trama. D’una banda, Spinoza està acompanyat per Franco, el seu amic fidel fascinat per les seves idees i per l’altra Rosenberg està acompanyat per Friedrich, el seu psiquiatre i amic de confiança.

A través del viatge terapèutic que emprèn Rosenberg, Yalom, parlant a través de la veu de Friedrich, descriu les seves debilitats, principalment degudes a la por a l’abandonament, que fomenta un tipus d’aferrament morbós a Adolf Hitler. De fet, Alfred, turmentat per onades d’ansietat, por i automenyspreu, és presa de les seves pròpies emocions. Ell va créixer com un home obsessionat amb els prejudicis antisemites i durant tota la vida va buscar l’aprovació i l’estima de Hitler. Tot i això, aquest, després d’una superficial simpatia inicial, va arribar a menysprear-lo públicament.

 

Baruch Spinoza

Baruch Spinoza.

 

És evident que Yalom vol posar en valor la figura i la filosofia de Spinoza, arribant a citar en nombroses ocasions passatges de les seves obres (especialment el Tractat teològico-polític i Ètica). Es tracta d´una introducció a la complexa filosofia de Spinoza, que l´autor ens ofereix en petites dosis, principalment a través de diàlegs entre personatges.

Yalom demostra com l’examen lògic de Spinoza de les seves emocions, sentiments, ansietats, desitjos i preocupacions és una anticipació de les teories psicoterapèutiques actuals. Ens mostra el poder terapèutic que posseeix la filosofia, que, aplicada a la clínica, es mostra summament útil per donar sentit als esdeveniments de la vida i a les corresponents reaccions humanes. Les converses ofereixen una lectura amena del pensament del filòsof aplicant-ho a idees com el lliure albir, la raó i la naturalesa del món.

Aquesta és una història profundament captivadora que farà pensar molt al lector, gràcies als diversos elements reflexió que hi ha a les seves pàgines, així que segurament el lector també trobarà respostes a determinades preguntes existencials que, d’una manera o altra, han passat per la ment de tothom.

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.