Kaoru Hirose: «Els artistes de Sumi-e tenen la responsabilitat de difondre aquest art»

L'artista japonesa exposa al Centre Cultural Miramar de Sitges una vintena d'obres, mostra de l'art Sumi-e
Kaoru Hirose

Manel Haro / @manelhc


Kaoure Hirose és una artista japonesa i professora certificada de Sumi-e, una disciplina de dibuix amb tinta provinent de la Xina i introduïda segles més tard al Japó. Nascuda a Tokushima, Hirose ha viscut al Canadà, Alemanya i des del 2006 ho fa a Sitges. Ha realitzat cursos, demostracions i exposicions de Sumi-e en diverses institucions de Barcelona, Sitges i Europa. De fet, al Centre Cultural Miramar del municipi del Garraf té lloc una mostra d’una vintena de les seves obres.

 

Parli’ns del Sumi-e.

Sumi (tinta) -e (pintura) és un art de pintura tradicional d’Àsia. Només amb tinta negra, aigua i paper és possible expressar diferents nivells de llum, obscuritat, color i perspectiva. Bokusai-ga és un tipus de Sumi-e que utilitza tinta i Gansai, una aquarel·la tradicional japonesa.

On va néixer exactament aquest art?

A la Xina, durant el segle VI, i es va introduir al Japó al segle XII amb el budisme. L’escola zen es va estendre entre els guerrers samurais i els mateixos monjos van contribuir a l’expansió de la seva tècnica. Des del segle XVII el Sumi-e japonès, que fins llavors havia rebut una profunda influència de la tradició xinesa, va començar a desenvolupar-se amb un sentit de bellesa característicament japonesa.

Parla de la tinta negra, l’aigua i el paper. Quins altres materials bàsics en són necessaris?

El pinzell, la tinta, la pedra d’entintar i el paper són els quatre tresors del Sumi-e, reverenciats des de fa molt de temps.

En l’actualitat aquest tipus d’art segueix sent tan reverenciat?

Sí, els artistes actuals i els meus preferits del Japó són Shukou Tsuchiya i Hidekichi Shigemoto. Ara bé, el Sumi-e no està dintre de cap ensenyament oficial i això m’entristeix. Sento que els artistes de Sumi-e tenen una responsabilitat, la de difondre aquest art.

 

Una de les obres de Kaoru Hirose exposades al Centre Cultural Miramar de Sitges.

 

Però se segueix considerant un art estrictament tradicional i s’aprecia sobretot al Japó?

Les tècniques de Sumi-e poden fusionar-se amb altres estils artístics, que poden ser tradicionals, contemporanis o moderns. Diria que aquest art es valora dintre i fora del Japó, sobretot per les persones que aprecien el minimalisme.

Hi ha algun tema que sigui característic d’aquest tipus d’art?

No, es pot pintar de tot!

Per tant, el Sumi-e pot adaptar-se perfectament a la cultura mediterrània.

Això és, és exactament el que faig jo i ho seguiré fent, sobretot amb colors vius de la cultura mediterrània.

Parlem dels colors. Què cal saber-ne?

En Sumi-e tradicional pintem els objectes més importants en una obra amb tinta fosca o amb un color més intens. Amb la gradació d’un color o només de tinta es poden expressar llums, ombres i volum.

Quan va començar vostè a interessar-se pel Sumi-e?

El 2010. Jo vivia fora del Japó des de feia molts anys i vaig començar a notar les belleses de les arts japoneses. Vaig descobrir aquesta tècnica i m’hi vaig enganxar.

Vostè ha voltat molt pel món.

Vaig néixer a Tokushima, Japó. Em vaig traslladar al Canadà, després a Alemanya, i des del 2006 visc a Sitges. A cada lloc que hi visc o el visito, em modifico per adaptar-me a la seva cultura i gaudeixo de la fusió entre aquestes cultures diferents i jo.

 

Kaoru Hirose

Altres de les obres de Hirose a l’exposició.

 

La seva obra s’exposa al Centre Cultural Miramar de Sitges.

Sí, gràcies al Sumi-e he pogut expressar totes aquestes emocions de la barreja de cultures dintre de mi. Afortunadament, totes les emocions que els meus quadres transmeten són quelcom agradable, i seria un gran plaer si les persones que visiten l’exposició ho captessin.

També es professora d’art a Sitges.

Sí, i m’emociona ensenyar les tècniques originals del Japó al meu lloc preferit del món. Molts alumnes gaudeixen que es pugui pintar molt objectes amb traços simples i amb pocs materials i colors.

Per què Sitges?

Pel mar, el sol, el menjar. Sitges és un poble pintoresc amb carrers petits i bonics, amb botigues decorades amb detalls antics, la gent del poble té molta energia positiva… Em vaig enamorar de tot de Sitges quan vaig arribar-hi per casualitat de vacances.

Què ens pot dir el Sumi-e d’aquesta convulsa època que estem vivim?

Gaudim de tot el que puguem ara, aprofitem cada moment!

Categories
ARTArtistesArtistesENTREVISTES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES