La pel·lícula del director hongarès Ferenc Török 1945, rodada el 2017, ens porta al final de la Segona Guerra Mundial a un poble indeterminat de la ruralia hongaresa. Tot comença amb l’arribada de dos jueus a l’estació, carregats amb dos baguls. Aquests diuen que porten cosmètics, però la inesperada visita encén les alarmes de la població local, que tem que la seva sort hagi canviat ara que ha acabat el conflicte internacional. El motiu és que quan els jueus que vivien a la ciutat van ser enviats als camps de concentració, els seus veïns hongaresos es van repartir les seves propietats. Pitjor encara, els jueus van ser deportats després que els seus veïns de tota la vida els denunciessin.
Ara, el patiment és que aquests dos jueus siguin familiars dels qui van ser exterminats i arribin reclamant aquelles antigues propietats perdudes. Encara que no hi ha cap indici que això hagi de passar, el sentiment de culpa d’uns i la manca d’escrúpols d’altres fan que la tranquil·litat al poble es trenqui de forma sobtada, com un volcà que sabien que algun dia esclataria i de cop i volta esclata.
La pel·lícula -que es pot veure a Filmin- és més aviat breu, no arriba als noranta minuts, i argumentalment és molt senzilla. Rodada en blanc i negre, és d’una factura tècnica sense gaires complexitats, però d’una gran bellesa. 1945 dura el mateix que dura el camí d’aquests dos jueus des de l’estació a la ciutat i de la ciutat a l’estació. Mentre es produeix aquesta curta passejada -curta en distància, però lenta en execució- van apareixent les confrontacions entre aquells que senten culpa i vergonya pel que van fer i aquells que no només no la senten, sinó que estan disposats al que calgui per defensar el que consideren seu.
1945 és una pel·lícula plena de simbolisme, que retrata la decadència moral de la societat que es va aprofitar de la guerra i el període que es va obrir quan l’Holocaust es va acabar. La població local sap que no pot estar tranquil·la, que tard o d’hora els supervivents tornaran a les seves cases i reclamaran justícia. La connivència amb els abusos de la guerra tard o d’hora es paga, si no judicialment, sí moralment i alguns d’aquests personatges ho comencen a fer amb l’arribada d’aquests dos jueus. Ferenc Török (Budapest, 1971) va fer una pel·lícula magnífica, senzilla, però plena de virtuts.
