L’escriptor hongarès Sándor Márai va escriure Els rebels (Empúries en català amb traducció de Jordi Giné de Lasa i i Imola Szabó i Salamandra en castellà amb traducció de Marta Komlósi) l’any 1930, quan tenia trenta anys i només en feia sis que havia publicat la seva primera novel·la. La història que ens explica ens porta als darrers moments de la Primera Guerra Mundial, a un poble indeterminat d’Hongria, on un grup de nois acaba de fer l’examen de batxillerat, la prova acadèmica que marca al seu pas a la vida adulta. El que ve després de completar els seus estudis és el front, anar a la guerra, des d’on cada dia el riu porta els cadàvers inflats dels soldats, de totes les edats i condicions, que van perdent la vida.
Els personatges formen un grup d’amics heterodox, que s’ajunten després de molt de temps de compartir classes sense establir cap relació entre ells. Un dia, de sobte, tot canvia. Alguna cosa ha fet que entre aquests encara adolescents hagi nascut un vincle aparentment tan sòlid. Allò que els uneix és una reacció, la rebel·lia contra el món adult. Per aquesta raó, els personatges decideixen emprendre determinades accions que serien reprovades pels adults si les descobrissin: roben, fumen, beuen alcohol. El seu objectiu no és guanyar diners; de fet, tots els beneficis que obtenen els malgasten conscientment en coses que per a ells no tenen cap utilitat, com vestits estrafolaris que mai no es posaran. És pura rebel·lia, per això la majoria d’aquests robatoris els cometen contra els seus pares, per condemnar la seva autoritat.
L’escriptor hongarès, Sándor Márai.
En principi, cap d’ells vol ser adult, però no per evitar anar a la guerra, sinó perquè estan farts de l’opressió paterna, d’aquesta autoritat familiar i del món en el qual són obligats a moure’s. El seu acte de rebel·lia és un gest d’explosió juvenil contra la manera com està organitzat el món que els acull. El pare de l’Ábel i del Tibor són al front, el primer com a metge de campanya i el segon és un coronel. Ernó és el fill d’un sabater coix que va lluitar a la guerra i que va tenir l’oportunitat «purificadora» d’executar amb les seves mans diversos traïdors a la pàtria. El pare del Béla és un botiguer i la principal víctima dels robatoris del seu fill.
En aquests personatges hi ha una barreja d’inconformisme i desesperança. No tenen por a les conseqüències dels seus actes, les assumeixen potser perquè se senten immunes, especialment aquells que tenen els pares al front. Però tot ha de canviar en algun moment, i ho saben. El grup té contacte amb dos adults, un comediant que actua al teatre de la ciutat i un prestador, símbols de la corrupció i la degradació moral d’aquest món adult al qual estan abocats els protagonistes.
D’alguna forma, aquests nois lluiten contra tot allò que els promet l’eternitat, la prosperitat entesa des d’una perspectiva adulta. Márai retrata un pas de l’adolescència a la maduresa dur, ple de cruesa. Mentre llegim Els rebels ens acompanya la sensació que tot plegat no deixa de ser un seguit d’entremaliadures juvenils, de delinqüència adolescent, però l’autor hongarès ens condueix per aquesta aparent sensació d’ingenuïtat per servir-nos un desenllaç colpidor, traumàtic. A vegades, allò que fa que un jove passi a ser un adult és un fet que no s’espera i que el pot marcar irreversiblement.
