El més normal és ser diferent

L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones
Eloy Moreno Diferente

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G


El lloc on naixem i les circumstàncies del nostre entorn determinen en part qui serem en el futur i qui no podrem ser, quines habilitats podrem desenvolupar i quines coses ens agradaran. Luna, la protagonista de Diferente (Ediciones B) ho sap bé, perquè la seva situació no és bona. La narradora d’aquesta novel·la d’Eloy Moreno (Castelló, 1976) va conèixer Luna i es proposa explicar la seva història. Ella li va ensenyar què significa la vida, perquè la Luna va deixar de ser una nena i va començar a ser una adulta abans del que li corresponia per la seva edat.

A través de capítols molt curts i de viatges temporals i espacials, la narradora relata la vida de la Luna i la relació entre totes dues. La novel·la comença a Polònia, quan el lector ja dedueix que la narradora no vol que ningú la miri i que sàpiga que existeix, que prefereix passar desapercebuda, per això calcula el temps just que ha de passar a cada lloc. Ella és a la porta d’una escola per veure una nena la fotografia de la qual té, i espera, sota la pluja, per comprovar alguna cosa, per saber si és cert el que li han explicat.

Diferente, que té la seva pròpia llista de reproducció a Spotify, parla sobre si el món està preparat per veure i conviure amb allò atípic. Tracta temes com la felicitat, la sort, el comportament humà, el dol i la preparació davant la mort. També planteja preguntes com per què connectem amb unes persones abans que amb les altres o per què ens enamorem d’algú i no d’un altre.

 

Eloy Moreno

Eloy Moreno.

 

Explica que el dolor que portem dins en realitat substitueix la persona que ja no hi és i que patir de prop el dolor o una experiència concreta et fa reconèixer-la fàcilment i ràpidament en altres persones. Al cap i a la fi, Diferente ens ensenya que neguem allò que no veiem ni comprenem, i per això anima el lector a preguntar-nos si realment algú mor del tot quan deixa de respirar, i també si algú viu del tot encara que respiri.

La manera d’escriure d’Eloy Moreno és assequible i per a tots els públics. Aquesta és una història molt breu, encara que l’extensió de l’obra enganyi, i també amena. L’autor segueix en aquest nou llibre la línia d’altres obres seves, sobretot com va fer a Invisible, amb una història emotiva que guarda un misteri que no es destapa fins al final. A més, marca les diferències que caracteritzen tots els éssers humans posant tres característiques de cada personatge, tres coses que li agraden i tres que no.

La solapa del llibre pregunta: i si l’única cosa més normal és ser diferent? Així que qüestionem-nos: ¿i si el més normal és saltar-se les regles, ser l’ovella negra, sortir-se del que s’ha establert? Com pensa la protagonista, «al final, tot a la vida són probabilitats.»

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.
  • Sandor Marai Els rebels

    Un dolor tan profund

    A la novel·la ‘Els rebels’, l’autor hongarès Sándor Márai retrata un grup d’adolescents que es conxorxen contra l’autoritat del món adult.