La saturació actual de la informació a l’entorn del canvi climàtic i la meteorologia no acostuma a incidir a fons en l’aspecte cultural i històric d’una temàtica tan rellevant per a la vida dels humans. Bernd Brunner (Berlín, 1964), assagista, és autor de diferents llibres en els quals parteix d’un tema transversal sobre el qual reflexiona de forma acurada, des de diferents punts de vista. El més popular, fins ara, a casa nostra, ha estat Cuando los inviernos eran inviernos. Historia de una estación (Acantilado).
En els darrers anys s’han publicat uns quants llibres d’aquest estil, que m’evoquen enyorats autors del passat recent, com Néstor Luján, gent molt culta que, a través d’un fil conductor, ens oferien panoràmiques acurades en les quals s’establien relacions que sovint s’obvien o es desconeixen. El títol és una mica ambigu, amb totes les variacions culturals i climàtiques que es vulgui, els hiverns, a molts indrets, són encara hiverns, provoquen conseqüències imprevisibles i generen manifestacions en la cultura popular del present.
El llibre de Brunner, amb un bon feix d’informació històrica, incideix en temes d’història, d’art, de botànica, de física, de zoologia… En aquesta diversitat rau el gran interès del llibre però també afavoreix algunes limitacions d’aquest volum, inclassificable des del punt de vista de les etiquetes convencionals. L’autor reflexiona sobre la noció d’hivern, tan variable segons l’indret on es viu, i sobre el cicle de les estacions, divers i del qual n’hem anat modificant la percepció. Les quatre estacions és un concepte limitat a unes societats molt concretes les quals, en el seu interior, apleguen variables evidents. A les regions tropicals o polars les estacions són tota una altra cosa.
El llibre va acompanyat de citacions literàries i imatges diverses. Tot i que avui és fàcil poder accedir a les imatges a través de la xarxa, les reproduccions que ofereix el llibre resten limitades al blanc i negre. Les cites sovint evoquen autors alemanys, la mitologia nadalenca mediterrània ha quedat molt lligada a la literatura i la il·lustració centre europea i anglosaxona, gràcies al cinema i la televisió, amb la figura, ja gairebé internacional, de Santa Claus o el Pare Noel.
Els nadals nevats, a casa nostra, han estat puntuals i escassos, i sovint el fred més intens ha arribat un cop passat el cicle nadalenc i s’ha allargat fins al principi de la primavera convencional. Molt del nostre imaginari sentimental està influenciat per la pintura flamenca i holandesa lligada als inicis de l’Edat Moderna. La globalització cultural ha afavorit l’extensió de tradicions i costums que cada dia són més generals.
Bern Brunner.
La diversitat del llibre ens passeja per la llegenda, pels esports d’hivern, per l’evolució de la percepció de la gelor quan les comoditats actuals, almenys en les societats occidentals, han permès relativitzar els efectes del fred i la foscor. Molt interessants són les observacions, dades i informacions relatives a la denominada Petita Edat de Gel, un període de durada imprecisa i variable, segons els indrets, i que es va dilatar des del segle XV fins a mitjans del XIX, en la qual hi van tenir un pes erupcions volcàniques que es van ignorar, en general, fins a l’arribada del telègraf.
Aquells canvis van provocar problemes en les collites, desplaçaments humans importants, fams, morts i epidèmies, dificultats per a la fauna, trasbalsos per al comerç i, de retruc, enfrontaments bèl·lics locals o generalitzats i revoltes populars. El fred llarg d’aquells segles tampoc no va ser monolític, va alternar amb espais més temperats i, fins i tot, amb calors excessives.
Brunner fa algunes referències al fred en indrets com el Japó o Amèrica, i evoca accidents provocats per allaus o freds sobtats. La temàtica és extensa, tot i que el llibre podria ser encara molt més llarg i segurament cadascú de nosaltres, a banda de descobrir i aprendre, pensarà en aspectes històrics, geogràfics, literaris o folklòrics que podrien formar part del volum. El nostre imaginari individual, les nostres experiències, el bagatge cultural i les preferències de cadascú fan que el llibre resulti adient a un públic eclèctic i interessat per incidir en el tema climàtic més enllà dels aspectes puntuals del present.
Cuando los inviernos eran inviernos. és un d’aquells llibres per tenir i rellegir de tant en tant, que esperona la curiositat i les ganes de saber més coses, tant sobre el tema que fa de fil conductor, com sobre els molts aspectes i personatges amb els quals ens ensopeguem. L’autor reflexiona sobre el futur, del qual, malgrat els avenços científics actuals, poca cosa podem preveure amb exactitud. El llibre compta amb una bibliografia i un índex nominal, imprescindible a causa de la molta informació que aplega. Cal destacar la molt bona traducció al castellà de José Aníbal Campos.
