El cantautor Pau Alabajos ha elaborat una biografia, la primera, d’Estellés, l’any del centenari del seu naixement. Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (Sembra Llibres) no és una biografia convencional, i tot i no ser massa extensa és també una bona antologia de l’obra del poeta, adient per aquells que s’hi acosten per primera vegada però també per als qui ja el coneixen, més o menys a fons. Alabajos ha musicat diversos poemes d’Estellés i ha estat en contacte amb la seva família, sobretot amb la filla, el gendre i els nets. No ens ofereix un passeig cronològic per la vida del poeta, ho fa a través d’episodis de la seva vida vinculats amb els seus poemes, i els capítols s’estructuren en connexió amb el territori, el poble i el país.
Estellés mostra, a través d’Alabajos, el costat més humà i profund de les relacions que el poeta va bastir al llarg de la vida, amb la seva dona, Isabel Lorente, i els seus fills, o amb els seus amics. Podem copsar el dolor que li va produir la mort prematura de la primera filla i els vincles amb personatges com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Ovidi Montllor o Salvador Espriu. En el cas d’Espriu és interessant recuperar-lo, en un moment en el qual la seva significació ha anat de baixa, un fet que tampoc no és estrany en el nostre context cultural, que, de vegades, rancieja i té interès en restar en lloc de sumar.
Pau Alabajos.
Estellés era un home polièdric, amb moltes facetes, fill del forner de Burjassot, periodista compromès i acomiadat, solidari amb les causes dels humils i explotats, amb el seu país i la catalanitat en general. Amb motiu de les celebracions del centenari s’endegaran diferents iniciatives tot i que, malauradament, no sempre els actes culturals d’aquest tipus tenen la difusió i el ressò merescuts. Vicent Andrés Estellés va néixer l’any 1924 i va morir el 1993. Ha estat considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. De jove, ja instal·lat a la ciutat de València, es va aficionar a la literatura de forma autodidacta, i va beure en moltes fons, tant catalanes com internacionals.
Va estudiar periodisme com a becari i va treballar al diari Las Provincias on va fer amistat amb Joan Fuster i Sanchís Guarner. L’any 1978, després d’haver estat redactor en cap del diari, en va ser acomiadat. Aquest fet, però, li va permetre dedicar-se a la poesia i a d’altres activitats culturals. El mateix 1978 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1984 el de les Lletres Valencianes. Compta amb una obra extensa, amb una part inèdita. Tot i que és molt conegut com a poeta va escriure novel·les breus, teatre, fins i tot guions de cinema.
Els seus temes centrals son la mort, cosa que el fa connectar amb Espriu, el sexe, la pàtria, sempre en un estil quotidià, senzill, treballat i, si calia, vulgar i planer. Va obtenir premis i reconeixements i un dels qui va contribuir a difondre la seva poesia va ser Ovidi Montllor, gràcies al qual temes com Els amants han acabat per ser patrimoni popular i molt conegudes i recitades. Aquest és un llibre per tenir i rellegir. Inclou fotografies i un annex amb bibliografia i d’altres referències.
