Filmin apropa a les nostres pantalles Lost Boys & Fairies, una minisèrie de televisió produïda i distribuïda per la BBC, creada per Daf James i dirigida per James Kent. Narra el procés d’adopció d’un fill d’en Gabriel i l’Andy, una parella homosexual de Gal·les. S’enfronten a un procés llarg i pesat a través de diferents etapes burocràtiques que reobriran ferides tancades, inseguretats i discussions.
En tres capítols d’una hora de durada, aquesta sèrie tracta d’abordar diverses problemàtiques que sovint s’associen amb el col·lectiu homosexual: malalties de transmissió sexual, drogues, els prejudicis sobre el drag i sobre la ploma, aplicacions de cites, assetjament escolar… Miraculosament, el resultat és positiu i els punts de tensió no semblen forçats. Aconsegueix donar una visió molt completa de la història del Gabriel, interpretat de forma brillant per Siôn Daniel Young.
En el transcurs dels capítols els espectadors anem descobrint diverses cares de la vida d’en Gabriel. La seva mare va morir quan ell era jove i el va criar el seu pare, un pastor protestant, en un entorn rural. Quan arriba a la ciutat, es desfermen en ell tota mena de passions i acaba sucumbint al món del sexe i les drogues, però sobreviu i es reinsereix gràcies a la teràpia i a la seva parella actual. El fil argumental aprofita per plantejar diverses qüestions al voltant de les addiccions i de la reinserció dels addictes, a través del personatge principal, però també a través de la visió que té aquesta persona reinserida de la mare biològica del nen que volen adoptar.
Com a lingüista, m’ha semblat profundament interessant el tractament del gal·lès en la sèrie, una llengua que es visibilitza en els diàlegs entre el Gabriel i el seu pare (Emrys, interpretat per William Thomas) i en algunes altres escenes. Per al protagonista, el gal·lès encarna un món masclista que vol deixar enrere. Aquesta interpretació no és aïllada, ja que les llengües minoritzades sovint reben aquestes associacions, en part, perquè acostumen a presentar una major vitalitat en entorns rurals. La sèrie confronta aquest discurs amb el d’un jove urbà amb una opinió molt més oberta cap a la llengua gal·lesa.
La sèrie mostra un trauma personal que pren significació en l’àmbit lingüístic i en parla de forma clara a través de discussions sobre les polítiques lingüístiques familiars que adoptaran amb el fill adoptiu. En Gabriel renega de la seva llengua inicial i mostra animadversió cap als seus orígens, el seu passat i el seu pare. M’ha sorprès molt positivament la manera de vertebrar aquest debat, que no és habitual en les sèries produïdes per TV3 i que, de ben segur, hi hauria de ser. Estem ben acostumats a sèries catalanes (sovint dedicades al jovent) que parlen sobre moltíssimes qüestions d’actualitat, però que mai no s’atreveixen a tocar la llengua.
Lost Boys & Fairies entoma aquest debat i reflexiona sobre la relació entre la llengua minoritzada i el col·lectiu LGBT, una qüestió que està començant a agafar embranzida en l’àmbit acadèmic. A partir d’una història commovedora, però senzilla, desplega una gran complexitat que ens permet entendre amb profunditat el personatge principal. És extraordinària. Serà millor que la veieu amb mocadors ben a prop!
