Fins ara Laura Gomara (Barcelona, 1989), que va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, havia publicat dues novel·les negres: Vienen mal dadas (Roca, 2017) i En la sangre (Roca, 2019). La serpiente y el laberinto (2024) és la seva tercera novel·la, que ha decidit autoeditar sota el pseudònim de Laura Romea. Pren uns aires força diferents i s’allunya de les trames criminals sense perdre el misteri.
La serpiente y el laberinto ressegueix la història de la Deva, una jove barcelonina que viatja recurrentment a Grècia per passar els estius a casa d’un amic en un indret recòndit d’Arcàdia, a l’interior de la península del Peloponès. De sobte, la Deva es veu privada de la parla i és incapaç de pronunciar paraules gaire llargues. Davant d’aquesta situació, el seu amic l’envia amb un grup d’activistes d’esquerres al barri atenenc d’Exàrkhia, un lloc conegut per la seva ànima anarquista i subversiva.
A partir d’aquí, comença un viatge fantàstic pel món dels Déus que portarà la Deva a recórrer la feréstega geografia grega. Tot i la seva vulnerabilitat inicial, la protagonista es veu immersa en un procés de transformació que la porta a confrontar-se amb els mites antics en un entorn contemporani. La limitació que experimenta a l’hora de parlar es converteix en un element simbòlic que esdevé una oportunitat selectiva per embarcar-se en un viatge introspectiu.
Laura Gomara.
La novel·la ens submergeix en un univers on els déus i els herois de l’antiga Grècia no només són records celestials, sinó presències vives que interactuen amb els éssers humans del nostre temps. L’autora aboca tots els seus coneixements sobre el món clàssic per recrear una atmosfera olímpica on les llegendes i els personatges de la mitologia grega es fusionen amb la realitat contemporània. El resultat és un món fantàstic apassionant que, tot i les seves dimensions sobrenaturals, manté una coherència total amb la Grècia actual i apropa l’Olimp fins a les valls del Pindos i el barri d’Exàrkhia.
Aquesta fusió entre el món antic i l’actual permet reflexionar sobre diferents tensions del món modern. Al llarg de la novel·la, Gomara presenta dues formes diferents d’organització social i de vida comunitària i en mostra avantatges i inconvenients. D’una banda, es retrata una experiència en línia amb les creences arrelades a les societats agràries immerses en la natura, a l’estil de Thoreau; de l’altra, s’explora la lògica de les associacions anarquistes, que lluiten per sobreviure en un context global immers en les dinàmiques neoliberals.
Gomara fa passejar els seus personatges entre les grans llegendes de la mitologia grega amb una habilitat extraordinària, trobant les versions més adequades de cada déu i navegant entre múltiples fonts historiogràfiques per revelar-ne les diferents facetes. S’esforça a emprar personatges menors de la Grècia clàssica i interpretacions menys freqüents del càsting de l’Olimp mentre ens n’ensenya la història. La serpiente y el laberinto és un magnífic exercici literari carregat de simbolisme, però amb un estil viu i clar que atrapa el lector. L’autora aconsegueix fusionar mite i realitat per convertir la mitologia grega en una història profundament contemporània.
