Oni. Crimen real en el Japón contemporáneo (Satori) tracta quinze crims ocorreguts entre els anys vuitanta i l’actualitat al país nipó recollits i analitzats des d’una perspectiva psicològica, criminològica i cultural per la xilena Javiera Vega Tapias. Aquest llibre de true crime rep el títol per la figura de l’Oni a la mitologia japonesa, un «ogre violent amb una clara tendència a la violència i al canibalisme», però que pot ser entès com una figura incompresa.
En aquests casos, el lector adverteix un comportament humà exempt de moral o ple de crueltat, i els seus protagonistes són éssers exclosos de la societat, inadaptats, amb trastorns mentals, amb malformacions, ignorats per la família, amb mancances emocionals o amb la vida i la ment trencades per les circumstàncies. Una reflexió interessant és si l’ésser humà és bo per naturalesa, si ens deixem influir —les nostres accions, les nostres morals—, si hi ha alguna cosa que ens corromp i si podem desenvolupar aquest mal o és congènit.
«L’humà no és inherentment bo ni dolent, sinó que té el potencial des d’un inici per desenvolupar les dues facetes de la seva personalitat», diu l’autora a la introducció. Per tant, es podria dir que no hi ha blancs ni negres, sinó una àmplia gamma de grisos. En diferents capítols es fa referència a «la foscor del cor» com un concepte abstracte que podria explicar aquests crims.
Javiera Vega Tapias.
El primer cas exposat és el del conegut com a «assassí otaku», un home que va matar i va abusar de cinc nenes el 1989. Cal destacar que la paraula «otaku» té connotacions negatives en la societat japonesa, l’ensenyament, la disciplina i l’exigència de les quals s’han de tenir en compte per analitzar aquests crims. Després, es parla d’un usuari de Twitter que incitava els altres a suïcidar-se: els convencia que anessin a casa seva per fer-ho junts, però finalment era ell qui posava fi a les seves vides encara que se’n penedissin al final.
En aquests casos, el lector pot trobar condemnes a mort, encara que la justícia japonesa també imposa de vegades condemnes irrisòries per a casos molt cruels i hi ha polèmica per la llei de menors del Codi Penal. Hi ha assassins adolescents i rehabilitats que tornen a delinquir d’adults perquè la seva experiència amb la llei té menys influència que la conducta antisocial que els va empènyer a cometre l’assassinat. No hi manquen els crims comesos per mentalitat de grup, els segrestos físics i mentals, els homes reservats i callats incapaços d’expressar els seus sentiments, el canibalisme o l’assassinat d’animals.
Entre aquests quinze casos, només quatre van ser comesos per dones. Alguns van tenir com a objectiu cridar l’atenció en lloc de voler matar, mentre que d’altres van commocionar tant la societat japonesa que tot el país es va sentir insegur durant molt de temps. El cas que es va cobrar més víctimes va ser l’últim del llibre, un incendi i assassinat en uns estudis d’animació en què van morir trenta-sis persones. L’autora aplica en tot moment una perspectiva acadèmica que s’agraeix. Oni. Crimen real en el Japón contemporáneo és un llibre fàcil de llegir, interessant i que ens permet reflexionar una bona estona.
