El incidente (Seix Barral) és una novel·la de ficció que conté aspectes autobiogràfics i està basada en una investigació real. Daniel Jiménez (Madrid, 1981) posa el focus en la salut mental, però no només en la dels pacients d’institucions psiquiàtriques, sinó també en aquells que els atenen. Es tracta d’una obra que enfronta els traumes de les dues parts. Els seus protagonistes són Ricardo Montesinos, psiquiatre d’un hospital, i Manuel Alejandro, un pacient que, en ingressar-hi per tercera vegada, té un «incident» amb ell.
Aleshores, el narrador, que va estar ingressat allà vint anys enrere i que carrega amb el fantasma del suïcidi de la seva germana, decideix esbrinar a través de diverses entrevistes què va passar realment, per què s’intenta exculpar tots dos de l’incident i per què hi ha qui vol restar importància al que va passar.
La novel·la comença amb el narrador en una oficina d’ocupació, on es troba Carlos, un altre aturat que va estar ingressat a la sala de psiquiatria on es va produir l’incident, al voltant del 2023. El narrador ho desconeixia, però aquesta notícia activa el seu interès per entendre les dues parts i analitzar els testimonis que els coneixien. Encara que hi ha qui li diu que davant d’un conflicte cal posicionar-s’hi, ell s’hi resisteix.
Daniel Jiménez.
Carlos mateix admet des del principi que l’important no és esbrinar qui va tenir la culpa, sinó per què va passar el que va passar, i que cada pacient és «un volcà a punt d’explotar enmig d’una illa a punt d’enfonsar-se.» Així, el lector s’endinsa en una investigació al voltant de la salut mental però també sobre la culpa i la responsabilitat (i sobre la diferència entre tots dos conceptes). Al capdavall, cada entrevistat inventa les seves pròpies teories per explicar allò que no entén.
Tot el que el narrador coneix sobre l’incident és pels testimonis de tercers, ja que de Manuel Alejandro només llegeix el diari i Montesinos no apareix per explicar la seva pròpia versió; la seva filla parla en representació seva i ho fa per defensar-lo, mentre que cap familiar de Manuel Alejandro el defensa a ell. La resta de persones solen pensar que la culpa és de tots dos. Un zelador anomena l’incident com «una simple baralla», cosa que suposa la banalització de la violència entre un psiquiatre i un pacient i que reflecteix quelcom molt més complex: l’esgotament de les dues parts davant d’un sistema que els explota.
El incidente és un llibre que parla sobre la solitud, la precarietat psicològica, l’abandonament de les persones amb una salut mental fracturada i la romantització de la bogeria. També parla sobre la insatisfacció que genera el món actual i la impossibilitat o incapacitat d’assumir el fracàs i la frustració, a més de replantejar-se què són realment el seny i la bogeria i com podem definir qui pateix una o altra.
Cal destacar també el tabú del suïcidi, fins i tot per als que es dediquen a la salut mental. La possibilitat del suïcidi com una cosa a què aferrar-se pot suposar alleujament, però el seu pensament recurrent pot potenciar la ideació. El narrador fa una crítica amb sarcasme als discursos de persones o llibres que parlen de la salut mental amb un to massa banal apostant per allò que si es pensa en positiu tot anirà millor. Una lectura molt recomanable.
