Manuscritos no solicitados (Jot Down Books) és un llibre de ficció, encara que hi ha qui creu que no, perquè Miguel Alcázar (Albacete, 1987) ho fa tot tan versemblant que és fàcil confondre’s. En aquesta obra, es compilen opinions breus, gairebé totes d’un parell de pàgines, sobre cent manuscrits no sol·licitats que ha rebut al llarg del temps una presumpta agència literària prestigiosa. Actualment, gran part dels llibres que es publiquen no procedeixen de manuscrits no sol·licitats que arriben a agències o editorials, i als quals no es presta atenció.
Tanmateix, igual que s’escriu sobre allò que es veu, també s’ha d’escriure sobre allò que no es veu i sobre els manuscrits que no surten a la llum i que aquí serveixen per ser comentats: aquests van des del que és entranyable al que és inquietant, passant pel romanç, la història o l’autoajuda, entre d’altres.
De vegades, un llibre no es publica perquè no se sap com enquadrar-lo al món i al mercat editorials perquè són excèntrics, estranys o inclassificables. Aquí hi ha històries que van des de les aventures de quatre eines amigues que conviuen en una ferreteria fins a una on es planteja la hipòtesi que Ciudad Real no existeixi i sigui una conspiració geopolítica del tardofranquisme, barrejant des de l’autobiogràfic o autoreferencial fins a la imaginació més exuberant.
Miguel Alcázar.
A més d’aquests comentaris, Alcázar inclou entrevistes breus a alguns dels autors d’aquests manuscrits. Entre història i història, entre deliri i deliri, el compilador d’aquestes opinions aprofundeix en el sector editorial per deixar anar alguns missatges, com quan ens anima a sortir de la nostra zona de confort perquè així podrem ampliar la nostra visió de les novetats literàries i descobrir novel·les que ens puguin agradar.
D’altra banda, convida a reflexionar sobre si els manuscrits són inadequats per publicar-se per si mateixos o bé per l’època en què s’han escrit o enviat a l’editorial o l’agència, ja que podrien haver tingut cabuda en un altre moment històric. També és un retrat sociològic de les persones que escriuen i envien aquests manuscrits, com una dona que va renunciar als seus somnis de joventut, a un lloc de treball i a una parella per dedicar-se a la poesia i, tot i això, no va aconseguir que ningú li publiqués res.
Manuscritos no solicitados és una novel·la que no deixa indiferent, encara que potser no sigui un llibre per llegir-lo de seguit, sinó per dosificar-lo. Les novel·les potencials que s’envien a editorials o agències solen ser ignorades i no es publiquen, però influeixen en els editors o en aquells que les descarten, ja que a partir d’ells aprenen a prendre millors decisions i a saber què s’ha de publicar i què no.
Gràcies a aquesta obra, s’adverteixen detalls que poden passar desapercebuts en altres contextos, com l’obsessió de molts escriptors espanyols inèdits per fer servir pseudònims en anglès. També hi ha una crítica a les editorials que aposten per obres literàries més per amistat amb l’autor o perquè tingui un padrí que no pas per la seva qualitat.
