-
David McVicar dirigeix la famosa òpera de Giuseppe Verdi per iniciar la temporada del teatre de les Rambles.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
-
Jordi Savall dirigeix Le Concert des Nations al Liceu en una única funció i en versió concert.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Fins el 9 de novembre torna al TNC Liceistes i cruzados, reposició d’un èxit de la temporada passada del qual només se’n van programar tres úniques funcions dins del marc del projecte Epicente Pitarra, i que molta gent es va quedar amb ganes de poder veure. Liceistes i cruzados és una gatada de Pitarra, una “comedia en dos actes, en vers y en catala del que ara’s parla” que ens ofereix de manera fresca, plena d’humor i de comicitat, una reflexió sobre la popularitat i vigor del fet teatral. L’obra fou escrita i.
-
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Com que és difícil que els seguidors de La Perla 29 hagin oblidat l’impacte d’Incendis de Wadji Mouawad, les expectatives pel que fa el nou muntatge basat una obra del mateix autor canadenc d’orígen libanes són ben altes. D’entrada el que es pot afirmar és que Cels no els defraudarà. L’obra clou la tetralogia La sang de les promeses, de la qual formen part Litoral, Incendis i Boscos. Cels incideix en una diversitat de temes que són habituals en l’obra de Wadji Mouawad, i que giren a l’entorn de la violència i la deshumanització que.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Océano mar, la versió teatral de la novel·la de l’escriptor italià Alessandro Baricco, torna al Teatre Gaudí Barcelona gairebé un any després de la seva estrena. L’obra ens situa en una fonda remota en la riba d’un oceà on coincideixen un home amb desig de venjança, una pintora que intenta retratar sense èxit el mar, un professor que escriu cartes a la seva estimada, una noia plena de temors i una dona que espera el seu amant. Tots ells viuen amb una poderosa compenetració amb el mar, i de fet és des de.
-
A ‘Gairebé’, una noia i un noi amb un passat fosc es troben tancats en un món que no entenen i del qual no poden escapar.
David McVicar dirigeix la famosa òpera de Giuseppe Verdi per iniciar la temporada del teatre de les Rambles.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
Jordi Savall dirigeix Le Concert des Nations al Liceu en una única funció i en versió concert.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Fins el 9 de novembre torna al TNC Liceistes i cruzados, reposició d’un èxit de la temporada passada del qual només se’n van programar tres úniques funcions dins del marc del projecte Epicente Pitarra, i que molta gent es va quedar amb ganes de poder veure. Liceistes i cruzados és una gatada de Pitarra, una “comedia en dos actes, en vers y en catala del que ara’s parla” que ens ofereix de manera fresca, plena d’humor i de comicitat, una reflexió sobre la popularitat i vigor del fet teatral. L’obra fou escrita i.
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Com que és difícil que els seguidors de La Perla 29 hagin oblidat l’impacte d’Incendis de Wadji Mouawad, les expectatives pel que fa el nou muntatge basat una obra del mateix autor canadenc d’orígen libanes són ben altes. D’entrada el que es pot afirmar és que Cels no els defraudarà. L’obra clou la tetralogia La sang de les promeses, de la qual formen part Litoral, Incendis i Boscos. Cels incideix en una diversitat de temes que són habituals en l’obra de Wadji Mouawad, i que giren a l’entorn de la violència i la deshumanització que.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Océano mar, la versió teatral de la novel·la de l’escriptor italià Alessandro Baricco, torna al Teatre Gaudí Barcelona gairebé un any després de la seva estrena. L’obra ens situa en una fonda remota en la riba d’un oceà on coincideixen un home amb desig de venjança, una pintora que intenta retratar sense èxit el mar, un professor que escriu cartes a la seva estimada, una noia plena de temors i una dona que espera el seu amant. Tots ells viuen amb una poderosa compenetració amb el mar, i de fet és des de.
A ‘Gairebé’, una noia i un noi amb un passat fosc es troben tancats en un món que no entenen i del qual no poden escapar.