Una gran ‘Traviata’ al Liceu

David McVicar dirigeix la famosa òpera de Giuseppe Verdi per iniciar la temporada del teatre de les Rambles

Pol Avinyó. Barcelona / @polavinyo


Per celebrar el quinzè aniversari de la reconstrucció del teatre, el Liceu ha obert la temporada amb La Traviata, la famosa òpera de Giuseppe Verdi estrenada el 1853 a Venècia i que va ser polèmica perquè l’acció succeïa a la mateixa època de l’estrena i els cantants duien vestits “de carrer”. Amb La Traviata, Verdi va començar una nova etapa productiva amb les orquestracions molt més acurades que en les obres precedents (Stiffelio, Luisa Miller).

El director Evelino Pidó va estar molt atent en cuidar les veus i mai posar en primer pla l’orquestra quan hi havia solistes a escena. De fet, va crear moments de gran lirisme, especialment en el duo del segon acte, “Pura siccome un angelo”, d’una gran bellesa. S’ha de dir que en diversos moments hi va haver desajustos amb la secció de vent metall, però són oblidables donat que la seva direcció va ser d’un bon nivell. La soprano romanesa Elena Mosuc debutava al liceu i va fer-ho per sobre de totes les expectatives: timbre preciós, bona presència escènica i sobretot creant les famoses tres Violetta, una a cada acte. Les dificultoses agilitats del “Sempre libera” les va resoldre amb gran seguretat i a l’últim acte va cantar un “addio del passato” de referència.

El rol de Giorgio Germont l’assumeix el baríton Àngel Odena, amb una gran presència vocal i amb un timbre verdià com els d’abans. Va arrencar els primers bravos de la funció després d’un “Di provenza” que va fer posar la pell de gallina; la seva corpulència el fa un gran actor. L’altre debutant al Liceu va ser el tenor Leonardo Capalbo, que a l’inici de la funció va estar fred, però es va començar a trobar còmode a la segona escena del segon acte. Curiosament té un timbre baritonal que recorda molt la veu de Neil Shicoff. Va complir bé el rol d’Alfredo i en el darrer duo, “Parigi o cara”, el va cantar a mitja veu; va ser un moment deliciós.

La resta del repartiment va complir bé en els seus rols secundaris a destacar la Flora de Gemma Coma-Alabert i l’Annina de Miren Urbieta, que té diverses ocasions de fer-se sentir en el segon i tercer acte. La posada en escena de David McVicar cal titllar-la de fosca; és una Traviata intel·ligent que succeeix tota damunt la lapida de Violetta Valery i que sense grans pretensions resolt molt bé totes les escenes. Llàstima, però, que en el primer acte tingui poca lluminositat i durant tota l’obra hi hagi unes cortines negres que anuncien el final tràgic de la protagonista. Sense cap dubte un molt bon inici de temporada. Per poc que puguin no es perdin aquesta magnífica obra de Verdi que és rodona en tots els aspectes.

 

_________

La Traviata / Giuseppe Verdi / Gran Teatre del Liceu / Orquestra i cor del Gran Teatre del Liceu / Director musical: Evelino Pidò / Intèrprets: Elena Mosuc, Leonardo Capalbo, Àngel Odena / Direcció d’escena: Sir David McVicar

Categories
CLÀSSICAESCENAÒpera
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES