Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
Patricia Tena. Barcelona Circula per Facebook un text d’aquells que salten de mur en mur que diu: “Les tres parts d’una revista femenina: 1) Accepta’t com ets. 2) Perd 15 kg en un mes. 3) Fes aquesta recepta de pastís de xocolata”. La primera vegada que vaig llegir-ho no vaig poder evitar riure, perquè demostra a la perfecció l’eterna confrontació entre voler ser perfecte i acceptar-nos tal com som. Últimament es parla de la revolució curvy, de la bellesa real, del moviment body positive en definitiva, que pretén aprendre a acceptar i estimar el propi cos. Deia Oscar.
L’autor britànic publica ‘El corazón de Inglaterra’, novel·la que retrata amb ironia tot el que s’està esdevenint amb el Brexit al Regne Unit. .
L’autor ha presentat a la biblioteca Agustí Centelles la seva darrera novel·la, ‘El negociado del yin y el yang’, segona entrega d'una trilogia.
Els relats de ‘La niña del pelo raro’, de Foster Wallace, estan protagonitzats per personatges en crisi existencial víctimes del sistema .
A ‘Les aventures d’un faquir al país d’Ikea’, l'autor recupera el seu faquir nascut a Bombay que viatja a Suècia a comprar un llit de claus.
'Contes de Nadal políticament correctes' aplega cinc relats de James Finn Garner en què fa una versió nova i irreverent d'altres clàssics.
‘Muerte con pingüino’, d’Andrei Kurkov, és el retrat incisiu, humorístic i negre de la desesperança d’una època.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
A 'El tenis como experiencia religiosa', l'autor retrata la bellesa i la pompositat dels tornejos de tenis i fa un elogi al suís Roger Federer.
Patricia Tena. Barcelona Circula per Facebook un text d’aquells que salten de mur en mur que diu: “Les tres parts d’una revista femenina: 1) Accepta’t com ets. 2) Perd 15 kg en un mes. 3) Fes aquesta recepta de pastís de xocolata”. La primera vegada que vaig llegir-ho no vaig poder evitar riure, perquè demostra a la perfecció l’eterna confrontació entre voler ser perfecte i acceptar-nos tal com som. Últimament es parla de la revolució curvy, de la bellesa real, del moviment body positive en definitiva, que pretén aprendre a acceptar i estimar el propi cos. Deia Oscar.