Teatre Nacional de Catalunya

  • Els laberints foscos del desig i del llenguatge

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La Sala Petita del TNC acull per primer cop un dels duels més brillants del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès, en traducció de Sergi Belbel i sota la direcció de Joan Ollé. La importància i l’impacte del teatre de Bernard-Marie Koltès el convertí en un dels autors fonamentals de la segona meitat del segle XX, i la seva obra ha estat considerada per la crítica com una nova respiració shakespeariana. El teatre de Koltès fuig de solucions convencionals com els salts temporals i els canvis de decorat, per a ell constitueixen trucs vells i.
  • ‘La Celestina’, un clàssic transgressor en una versió transgressora

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La Tragicomedia de Calisto y Melibea, popularment coneguda com La Celestina o Celestina, és un clàssic monumental de la literatura hispànica, atribuït a Fernando de Rojas, que ara ha arribat al Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta d’un clàssic d’una popularitat extraordinària, a la qual només li fa ombra El Quixot. El context en què apareix una obra literària sempre és important, però en el cas de La Celestina resulta insòlita i espectacular la seva radicalitat temàtica i formal. En teoria, Celestina fou «Compuesta en reprensión de los locos enamorados que, vencidos de.
  • Com un Munch dalt de l’escenari

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El suec Lars Norén, considerat hereu de Strindberg i d’Ibsen, és una de les veus més destacades del teatre europeu, i ha estat el successor d’Ingmar Bergman en la direcció del Teatre Nacional suec. A casa nostra, és un autor poc conegut encara que el 2006 vam tenir l’oportunitat d’aproximar-nos al seu teatre amb Dimonis, dirigida per Lurdes Barba al Temporada Alta de Girona i a la Sala Beckett de Barcelona. Amb una forta empremta autobiogràfica, els seus textos s’endinsen pels terrenys més recòndits de les relacions humanes en la nostra societat. Si.
  • ‘Daurrodó’ o l’experiència de l’insòlit al TNC

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Sota el lema «L’art és l’exercici experimental de la llibertat», Joan Baixas, antic director de la companyia Teatre de la Claca, i Cildo Meireles, artista plàstic brasiler conegut per les seves instal·lacions de caire teatral que tenen per objectiu fer viure a l’espectador  una experiència sensorial completa,  proposen a la Sala Petita del TNC un muntatge que uneix dramatúrgia amb art conceptual. L’espectacle es compon de cinc peces diverses de Cildo Merireles, que es converteixen en teatre utilitzant unes tècniques i un llenguatge que conjuga l’ús de la pintura i la manipulació de.
  • Què va ser d’aquell teatre?

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.
  • ‘El professor Bernhardi’, quan l’ètica topa amb la justícia i la ciència amb la religió

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Tot i la solidesa de l’obra de l’austríac Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931) i l’esforç d’algunes editorials com Acantilado per donar-la a conèixer, encara avui és un gran desconegut al nostre país. O, si més no, poc llegit, especialment si el comparem amb altres il·lustres vienesos de la seva època com Stefan Zweig, amb qui va compartir espai en la llista d’autors jueus prohibits per Goebbels, on també hi figurava Sigmund Freud, entre altres. La literatura que sorgia de l’Àustria d’aquell temps és profundament rica i val la pena explorar aquests i altres escriptors.
  • Una Maria Rosa que esgarrinxa l’ànima

    Amb "Epicentre Guimerà" el TNC programa activitats que fan una mirada actual a un tresor del nostre patrimoni.
  • Reivindicació de la memòria històrica femenina al TNC

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El TNC ha inaugurat la temporada amb l’estrena de Només són dones, un espectacle que uneix text, dansa i música per reivindicar la memòria històrica, per recordar i rescatar de l’oblit el sofriment de milers de dones durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Amb Només són dones, l’escriptora i dramaturga Carmen Domingo i la directora teatral Carme Portaceli duen a terme un brutal exercici de reflexió sobre la violència i la repressió franquista contra les dones, les grans oblidades de la història. Als centres penitenciaris franquistes hi anaven a parar dones amb.
  • El TNC recupera ‘Mots de ritual per a Electra’ de Palau i Fabre

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Feliçment, i iniciant el cicle “L’orígen de l’oblit. El teatre català durant el primer franquisme”, el TNC recupera Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca. L’obra, escrita per Palau i Fabre el 1958, en el seu exili a París, va ser estrenada el 13 de febrer de 1974 per l’EADAG al Teatre Don Juan de Barcelona, amb una repercussió molt minoritària, i, a excepció d’una recuperació puntual per part de Hermann Bonnin, no s’havia tornat a representar. “Tota tragèdia, baldament el tema.