Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El periodista Andreu Farràs ens aproxima amb aquest llibre a una de les famílies més influents de Catalunya, la qual segueix al llarg de cinc generacions. El llibre és interessant i imprescindible pel fet que els Güell, un cognom que a molta gent li sona a poca més que a indret turístic gaudinià, són encara uns grans desconeguts malgrat el pes específic que han tingut en la política, l’art o l’economia.
El llibre ens desmunta molts tòpics a l’entorn de l’alta burgesia catalana. Precisament, com es reflecteix en els diferents capítols, el valor del cognom ve del fet que molts dels que el duien no es van limitar tan sols a fer diners sinó a opinar, a treballar, a intervenir de forma directa en la política i en intentar modernitzar el context ranci de l’Espanya de les darreres dècades. I això no va resultar sempre còmode, sovint més aviat al contrari.
L’estudi resulta una mica descompensat, d’uns personatges n’arribem a saber moltes coses i d’altres moltes menys. Un dels homes de la família més ben reflectits és Joan Antoni Güell i López, complex i polièdric, que va viure a l’exili durant molts anys. L’autor transcriu literalment fragments escrits pel personatge, publicats o inèdits. Potser l’extensió del llibre no donava per a més però s’acaba amb la sensació de què els interrogants sobre els Güell se’ns han obert en molts fronts, sense acabar de tancar-se del tot.
Les grans absents, en el llibre, són les dones. Sense ser primeres figures, tot i que això sempre és relatiu, moltes dones de la família Güell van reeixir en els camps en les quals podien fer-ho: la pintura, la música i mereixerien molta més atenció. Recentment s’ha publicat un altre volum a l’entorn d’una parenta del primer Güell, per la part dels Bacigalupi, Mercè Anzizu, monja activa i emprenedora en un camp dels pocs en el qual les dones podien intervenir.
Es passa una mica de puntetes per aspectes que es donen per sabuts, com ara el conflicte amb Verdaguer, tot i que a les biografies del poeta, sobretot a la que va escriure Sebastià Joan Arbó, el trobem explicat a fons i defugint els tòpics sobre bons i dolents, cosa que també fa Farràs en aquest llibre, sobre aquest tema i molts altres. No caldria, però, insistir en evidències que freguen el tòpic, com ara el fet de què si alguns membres de la família les van passar magres, d’altres ho passaven molt pitjor.
El llibre és així mateix un passeig per la història recent de Catalunya i de l’estat espanyol. De gent de la família Güell en trobem de tota mena, més lligats al règim franquista o explícitament enfrontats amb una situació que s’enquista i es degrada. No és fàcil posar-se en el lloc dels altres, encara menys en el de gent d’aquesta alta burgesia, relacionada amb les elits de tota mena, però l’autor aconsegueix que se’ns desvetlli l’empatia sobretot pel que fa al ja mencionat Juan Antonio Güell i López, o als darrers representats de la família que es van mostrar clarament partidaris de la modernització del país amb un coratge cívic inqüestionable, com Carles Güell de Sentmenat.
Moltes coses semblen repetir-se, com ara l’intent d’establir uns lligams justos i equitatius pel que fa al tema català, en percebre que la miopia sobre el tema, per part del centralisme hispànic no farà res més que agreujar la situació, com així va ser i com passa en l’actualitat. Les contradiccions, virtuts i defectes d’una classe dirigent que sovint va ser decisiva respecte al tema polític però que no va aconseguir imposar les seves tesis més assenyades, resulta inquietant, pel fet de què en molts aspectes no hem avançat gaire i els problemes regionals continuen sense entendre’s des de Madrid.
Amb alts i baixos el llibre ens acosta a una llarga època, força conflictiva, i si fóssim anglesos segurament que s’hauria generat ja una sèrie televisiva de culte inspirada en la saga dels Güell. A nivell popular m’he preguntat sovint pel fet de què l’estàtua d’Antoni López desvetlli tantes ires i penjaments a l’entorn, per exemple, de l’esclavisme, i en canvi amb el primer Güell i el seu monument se sigui molt més comprensiu i benvolent. Potser pel fet de què el trobem més de casa, com passa també amb gent com ara el general Prim?
Les contradiccions en aquesta percepció obvien el fet de què tots pertanyien a la mateixa classe social, que van tenir activitats relacionades amb els mateixos sectors econòmics i que la fortuna dels López va anar a parar a la filla casada amb un Güell. En tot cas cal acostar-se als membres més destacats de la família sense prejudicis. Les mancances del llibre es poden arranjar amb consultes per la xarxa o a d’altres llibres, el mateix que la nostra pròpia ignorància sobre els fets històrics, molts dels quals poc o gens coneguts, com ara l’intent d’enfrontament al franquisme que va costar la vida a l’avui poc recordat militar Juan Bautista Sánchez González i en el qual estava implicat uns del Güell.
Són molts els detalls que un lector mitjà trobarà en aquest llibre i més enllà de la família protagonista hi trobarem esdeveniments que han estat oblidats o gairebé. Per tal de contribuir a arrodonir la informació que aquest volum aplega, el llibre inclou una bibliografia extensa. També comptem amb un índex onomàstic, un arbre genealògic familiar i un mapa il·lustrat sobre els molts edificis i indrets relacionats amb la família. Estaria bé poder comptar, així mateix, amb una cronologia històrica o amb més fotografies. Tot plegat, és clar, demanaria més espai i encariria el conjunt. Considerant que el llibre va dirigit a un públic ampli i no especialitzat i que té la grapa de ser més periodístic que estrictament històric, compleix la seva funció amb escreix.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
- El llarg procés, Jordi Amat (Tusquets).
- Un país a l’ombra, Jordi Amat (L’Avenç).
- Alfonso XIII y Cambó: La monarquía y el catalanismo político, B. de Riquer (RBA Libros).
- La Barcelona dels tramvies i altres textos, Néstor Luján (Meteora).
- Jacint Verdaguer: Una biografia, Marta Pessarrodona i Narcís Garolera (Quaderns Crema).
