Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Aquests dies s’ha estrenat la nova pel·lícula d’Alejandro Amenábar, Mientras dure a guerra, centrada en la figura de Miguel de Unamuno. De tots els personatges històrics que hi surten, val la pena aturar-se en la figura del General Cabanellas, extraordinàriament interpretat per Tito Valverde. La frase estrella d’Unamuno sobre allò de vèncer i convèncer pot ser apòcrifa, però és ben cert l’advertiment que Cabanellas, qui volia un retorn a l’ordre constitucional després d’una intervenció de l’exèrcit, va fer a la resta de militars. Allò de que si Franco assolia el poder no el deixaria anar fins que es morís. I, fins i tot, diria jo, ha continuat manant, d’alguna manera, després de mort, per a desgràcia del col·lectiu hispànic amb afanys renovadors seriosos. Franco havia estat a les ordres de Cabanellas i aquest el coneixia molt bé.
Cabanellas era un home d’idees republicanes però també era un militar dels d’aleshores i volia ordre i unitat. Sembla que era maçó, aspecte aquest que a la pel·lícula s’utilitza per motivar el seu vot forçat vers el lideratge de Franco. Tenia un altre germà militar, partidari dels sublevats, el qual van empresonar durant tota la guerra, a l’Espanya republicana. Va morir l’any 1954 amb el càrrec de Tinent General. Franco va bandejar Miguel Cabanellas de qualsevol sector de poder i li va donar un càrrec pràcticament burocràtic, que Cabanellas, mentre va ser viu, va exercir amb gran disciplina. Hi havia d’altres coses que potser el van decantar a firmar el nomenament, un fill de Cabanellas era republicà convençut, socialista, havia participat en l’aixecament de Jaca i malgrat que el pare es va unir als revoltats, va haver d’exiliar-se ja que la seva vida perillava. Era un home molt intel·ligent, historiador, advocat laboralista, editor. Va marxar al Paraguay i, després, a l’Argentina, on va morir l’any 1983 i on va tenir problemes en algun moment, en manifestar les seves opinions d’esquerra.
El general Cabanellas va morir abans d’acabar la guerra, el 1938. L’any 2008 va ser un dels trenta-cinc càrrecs franquistes imputats en el sumari instruït pel jutge Garzón sobre crims de guerra i dels primers temps del franquisme. Va ser una greu patinada car el general havia mort abans del final de la guerra civil. En tot cas, el tema, com és sabut, no va prosperar ni crec que coses així puguin prosperar en un termini relativament breu. Malauradament és allò de temps que passa, veritat que fuig. Quan va morir Cabanellas, Franco va manar requisar tots els documents del general, per cert, no sé on deuen ser, hores d’ara. Aquells eren temps complexos i contradictoris, i en el sí de les famílies, com diuen que passa ara, hi havia opinions i tendències contraposades. Més enllà dels valors cinèfils, o de la seva absència, pel que fa a la pel·lícula d’Amenábar, l’estrena ha motivat la inquietud dels qui voldrien que tot fos blanc o negre i s’expliqués en un manual d’història, amb quatre ratlles simplificades. Per cert, amb motiu de tot allò dels papers de Salamanca, els partidaris del no-retorn van endegar una campanya fent servir la famosa frase d’Unamuno, i els molts descendents del professor van protestar de forma pública per aquella manipulació.
