Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El 19 de setembre es va obrir al públic, a CaixaForum de Barcelona, una de les exposicions importants d’aquesta temporada: Òpera. Passió, poder i política, desenvolupada pel Victoria and Albert Museum de Londres i que es podrà veure fins al 20 de gener de 2020. Aquesta exposició ha passat ja per algunes ciutats europees, entre les quals, Madrid, amb algunes variacions. Planteja un viatge sonor i visual, gràcies al suport d’uns auriculars amb unes gravacions remarcables, pel que fa al so, i segueix el recorregut i l’evolució d’un gènere emblemàtic, que en l’actualitat sembla haver-se posat de moda i haver arribat una públic més divers i transversal.
El viatge expositiu ens fa viatjar per Venècia, Viena, Milà, París, Barcelona, Dresde i Sant Petersburg. I en aquestes ciutats anem trobant l’obra i la petjada de Monteverdi, Händel, Mozart, Wagner, Albéniz, Strauss i Shostakovich. L’exposició, en arribar a l’estat espanyol, ha comptat amb la col·laboració del Liceu, vint anys després de la seva reconstrucció, i per aquest motiu s’ha afegit Barcelona a la resta de ciutats, en un moment brillant i crític de la seva història, entre l’Exposició Universal de 1888 i l’atemptat, entre d’altres, del Liceu, de 1893, en el qual van morir vint persones. Potser hauria estat bé fer alguna referència al pes operístic, en la nostra ciutat, del Teatre Principal, tan mal tractat per la posteritat.
A la mostra es poden veure més de tres-cents elements evocadors, una gran part provinents del Victoria and Albert Museum de Londres, però també d’altres institucions. Hi trobem pintures, dibuixos, esbossos, gravats, plànols, imatges de compositors i cantants, elements escenogràfics, vestuari, fotografies, llibres i partitures originals. L’exposició s’adreça a un públic divers i eclèctic i pot ser que els entesos de sempre hi trobin mancances o tinguin dubtes sobre l’elecció de fragments i interpretacions, però això passa a totes les exposicions d’aquests tipus, ja que abasten una temàtica molt àmplia i complexa.
La mostra intenta aprofundir en els moments clau de la història de l’òpera, des del temps de la Itàlia renaixentista fis a l’actualitat, i en les seves pretensions d’esdevenir un art polièdric i gairebé total, íntimament relacionat amb factors socials, polítics i culturals. Hi ha un aspecte de l’òpera relacionat amb els arguments triats i les propostes artístiques de cada moment. La mostra incideix, a més, en la perspectiva social, lligada a les diferències de classe i a la problemàtica humana de cada moment, tot i que aquest aspecte queda excessivament diluït en el conjunt.
Malgrat els seus orígens cortesans l’òpera va arribar en moltes ocasions al gran públic, i es va establir una mena de dicotomia entre el seu aspecte de contribuir al lluïment de les classes privilegiades o que detectaven el poder i la seva apropiació per part de sectors populars i combatius, en alguns moments històrics. L’exposició té moltes lectures, segons els interessos, coneixements i interessos de cadascú, i aquest és el seu mèrit. Per als menys coneixedors del gènere i la seva evolució, a la llibreria de CaixaForum es poden trobar molts llibres interessants sobre l’òpera i el seu entorn humà. S’han programat, com en d’altres casos, tot un munt d’activitats, xerrades i debats, que complementen molt bé l’oferta expositiva.
____________
Òpera. Passió, poder i política / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 20 de gener de 2020 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa)
