Recentment s’ha fet la festa de comiat de l’editorial Meteora. Al llarg de la vida he vist plegar editorials i llibreries però també n’he vist sorgir moltes de noves. HI havia molta gent i va ser un comiat entranyable i emotiu, al volt de la parella que han estat l’ànima incombustible de l’editorial, Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando.
Vaig publicar dos llibres amb aquesta editorial, La pols dels carrers (2006), de poemes, i una novel·la, L’inici del capvespre (2009). En tinc un molt bon record, gent seriosa, amable, edicions acurades, tracte amabilíssim, presentacions molt ben organitzades. El món de la literatura ha canviat molt al llarg del temps, surten llibres, escriptors i escriptores nous cada dia, el mercat de segona mà s’ha incrementat i el llibre de paper, ens agradi o no, ha perdut valor. El primer el vaig enviar sense conèixer ningú, en aquests casos hi ha editorials que ni et miren el que els fas arribar, però no va ser el cas.
Publicar aquells dos llibres va representar molt per a mi, una revifalla moral, doncs ja m’havia desanimat pel que fa a la meva trajectòria literària després de desenganys, compromisos incomplets i, fins i tot, enganyifes, com ara que et proposin publicar i que, al final, resulta que tu t’has de pagar l’edició a preu d’or. No és tant el fet d’haver-la de pagar sinó que t’enredin i no t’ho diguin d’entrada. Per a l’autoedició no cal comptar amb cap editorial, ho pots fer tu mateixa, per Amazon o a través d’editorials que ja es dediquen a això. L’únic llibre que m’he autoeditat d’aquesta manera ha estat un de poemes, Les fràgis paraules, amb Ushuaia, i va ser una molt bona experiència perquè també són gent seriosa i honesta.
El tema, avui, i potser sempre, no és tan editar com sigui, sinó promocionar i donar a conèixer allò que fas. Hi ha editorials de moda i d’altres que no són presents a les llibreries, sempre hi ha hagut capelletes en aquest camp, i en tants altres. L’èxit, en qualsevol camp, va més aviat lligat a la sort i l’atzar que a la qualitat. I, és clar, també compta la relació que tinguis amb els mitjans. Les coses no són ni bones ni dolentes, tot i que hi ha puristes que encara s’escandalitzen quan s’assabenten dels molts llibres nous que al cap de dos anys es transformen en serpentines i pasta de paper. Les coses són com són.
Dues dècades no són pas pocs anys, per a una editorial petita o mitjana. Meteora té un catàleg divers i molt interessant. Tinc un llibre boníssim, d’ells, sobre Jujol, obra de Montserrat Duran, publicat abans de la reivindicació actual de l’arquitecte. Van reeditar la magnífica biografia, ja exhaurida aleshores, de la Maria Aurèlia Capmany, escrita per Agustí Pons. Van recuperar una autora com Olga Xirinacs, qui, coses que passen en aquest país, de vegades mesquí, ha estat una mica bandejada dels clàssics imprescindibles d’èxit i qualitat reconeguda. Podria posat molts exemples.
Em sap greu que pleguin, és clar. La gent lletraferida i no mediàtica, encara que tinguem al darrere un currículum literari relativament de pes, sabem com costa trobar editorial. Darrerament he publicat tres llibres, tots de narrativa, amb una altra editorial admirable i honesta, Stonberg. I sabem, també, com costa que el teu llibre sigui en algun lloc. Ara, al menys, et pots autopromocionar per la xarxa, abans tan sols et podies refiar dels suplements literaris, que avui s’han reduït a la mínima expressió. Crec que, en general i amb algunes excepcions, els llibres de Meteora no eren tan presents a les llibreries com mereixien. Els aparadors i taulells de les llibreries o les recomanacions que fan diuen molt de modes i tendències atzaroses i condicionades per motius diversos que seria llarg de comentar.
Fa anys llegir comportava, en general, haver de comprar el llibre. Avui tot s’ha diversificat, cosa que per una banda és positiva, pots llegir en formats digitals, trobes a les biblioteques de tot i més… El miratge de poder viure, i viure bé, gràcies a la creació literària, és això, un miratge, amb alguna excepció, també relativa, ja que, qui més qui menys, de tots aquests escriptors més coneguts, fa articles, surt a tertúlies i coses semblants, de la mateixa manera que els actors i actrius han de fer anuncis comercials o teatre infantil sense ganes. I la gent que surt a debats i tertúlies fa llibres, del que sigui, amb una promoció ja assegurada.
Fa poc escoltava una entrevista amb una escriptora que comentava la poca gràcia que et fa que algú et digui «em va agradar molt el teu llibre, el vaig agafar a la biblioteca.» Un llibre nou, convencional, una novel·la, val uns vint euros o més, al cap d’un temps el pots trobar pràcticament nou a preu gairebé regalat, de segona mà. I això no és d’ara, recordo aquelles encisadores llibreries de Happy Books, també desaparegudes.
En aquests darrers vint anys de vida de l’editorial Meteora moltes coses han canviat perquè tot canvia sempre. Els qui tenim la dèria d’escriure ho continuarem fent, on sigui i com sigui, no s’hi pot fer més. No ens hi farem rics, potser, ni tan sols, savis, ep! Al capdavall el dimoni sap més per vell que no pas per haver escrit novel·les i poemes.