‘Entrevías’, un avi coratge contra el narcotràfic del seu barri

José Coronado protagonitza aquesta sèrie de Mediaset i Netflix que retrata un univers de delinqüència en un districte de Madrid
Entrevías

Manel Haro / @manelhc


He vist ja la segona temporada de la sèrie Entrevías, disponible a Netflix, protagonitzada per José Coronado, qui es posa en la pell d’un veterà de guerra, propietari d’una petita ferreteria en aquest barri madrileny, home de caràcter difícil, hostil amb la seva família, de vida solitària i rutinària. El personatge de Tirso Abantos – així es diu– no em sembla gaire diferent d’altres personatges que ha interpretat en els darrers anys Coronado, el de pare de família disposat a qualsevol cosa per venjar la mort d’un familiar (penso en pel·lícules com Tu hijo o Contratiempo o El cuerpo).

En aquest cas, Abantos vol fer justícia amb les persones que han violat i agredit la seva neta Irene (Nona Sobo), qui va formar part d’una banda de traficants de drogues que està enfonsant el barri en un paisatge de marginalitat, brutícia, violència i inseguretat. Al voltant d’aquesta història hi ha la parella d’Irene, Nelson (Felipe Londoño); la mare d’aquest, Gladys (Laura Ramos); els amics de Tirso, també veterans de guerra, Pepe (Manuel Tallafé) i Sanchís (Manolo Caro); i dos agents de policia, la inspectora Amanda Martos (Itzíar Atienza) i el subinspector, corrupte, Ezequiel Fandiño (Luis Zahera). N’hi ha d’altres.

Tirso Abantos és un home que no li té por a res ni a ningú i que no dubta a enfrontar-se a qui sigui amb la seva pistola, una pistola que treu mil vegades i que, evidentment, mai dispara perquè ell és dels bons. De fet, un dels molts problemes d’aquesta història és que tothom treu la pistola massa ràpid, però poques vegades passa res, més enllà d’algun cop de puny i moltes amenaces, així que per molta tensió que els creadors vulguin generar amb escenes violentes, ja intueixes que el més probable és que no passi res.

 

Entrevías serie

 

El gran problema, però, és la versemblança: la història d’Entrevías no s’aguanta per enlloc. Ja no és només que sigui difícil de creure que tres homes ja grandets, en edat de jubilar-se, són capaços de fer la seva guerra particular cada vegada que calgui, enfrontant-se amb una banda criminal, sinó que tot el que té a veure amb els procediments policials és de pa sucat amb oli: proves que no es custodien, detencions arbitràries, evidències que no es tenen en compte, secrets que la inspectora i el subinspector van esbombant aquí i allà…

Per altra banda, hi ha personatges que cansen una mica, com el d’Ezequiel, que va repetint les mateixes coses capítol rere capítol. Luis Zahera és un gran actor, em va agradar molt a As bestas, però crec que amb aquest paper satura una mica. I la transformació que fa Tirso és més que previsible, d’avi dur, poc sociable, irritable fins a l’extrem, a avi capaç, fins i tot, d’enamorar-se. Un altre aspecte que em grinyola en aquesta sèrie són les escenes pensades per fer bonic, com quan Irene i Nelson fan l’amor sobre un tren abandonat amb música de fons.

Tot això no impedeix que la història m’hagi acabat enganxant, té un punt simpàtic que atrapa, i José Coronado fa un molt bon paper. Hi ha altres actors que m’han agradat molt com Manolo Caro i Laura Ramos. El personatge d’Irene no me l’he acabat de creure del tot. Mediaset, que és qui està darrere de la sèrie, ja treballa en una tercera temporada. No sé si continuarà l’enfrontament de Tirso i els seus amics contra les bandes armades dedicades al negoci de la droga, però potser aquest fil ja ha quedat massa estirat.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES