Massa pes a sobre

A 'Tortugas' Isabel Alba retrata les tensions de la societat contemporània, com el dol o l'assetjament, a través d'una adolescent marcada per la nostàlgia

MARIO GUERRERO

A la novel·la Tortugas (Acantilado) Isabel Alba (Madrid, 1959) construeix la història de Sofia, una adolescent, a través de missatges ´-de veu i de text- que ella envia a la seva àvia, a la seva amiga Luna o a ella mateixa. A partir d’aquí, el lector s’introdueix als pensaments, reflexions i emocions de Sofia, que podrien ser els de qualsevol adolescent actual. Ens hi trobem amb temes com el discurs d’odi, el descontentament, la insatisfacció de la vida o l’assetjament escolar.

Sofia té com a referents la seva àvia, que és biòloga, i la seva mare, que és metgessa, però totes dues tenen un secret que Sofia vol descobrir. Tot comença amb Sofia gravant-li un àudio a la seva àvia, en què parla sobre el poc que sabem d’aquells que han marxat; Estrella, la seva àvia, ho ha fet. La seva mare ha tornat a quedar-se adormida al sofà després de prendre’s una pastilla per a l’insomni i l’aigua de l’aixeta torna a estar tallada. Davant d’aquests fets descoratjadors, Sofia intenta allunyar la tristesa i la nostàlgia, encara que no pot evitar recordar.

Sofia carrega amb un pes que també han de suportar la seva àvia i la seva mare, tres generacions de dones unides per aquest sentiment de nostàlgia. Per mantenir vius els seus records, Sofia va crear el grup «Tortugas» a Instagram, on ella, la seva àvia i la seva amiga Luna compartien impressions. Un dia, Sofia va decidir fer un pacte amb la seva àvia que consistia que cap de les dues faria posar-se trista a l’altra, però ara ha desaparegut i la troba a faltar.

 

Isabel Alba

Isabel Alba.

 

D’altra banda, la mare està saturada de feina, i més després de la pandèmia. En un moment de la novel·la, Sofia veu la seva mare abocada a la finestra mirant amb insistència el cel. Aleshores, va voler explicar-li que les estrelles eren allà, encara que no les pogués veure per la contaminació lumínica. Aquesta recerca de la mare al firmament és equiparable a la recerca d’Estrella, l’àvia, que continua sent-hi encara que no la pugui veure.

Tortugas és una novel·la que presenta un món distòpic que és, en realitat, un reflex de l’actualitat i aborda problemes contemporanis a través de la figura de Sofia. El canvi climàtic, la diferència cada vegada més gran entre classes socials, la desforestació, la defensa de la sanitat pública, la identitat, la importància de guardar la memòria o la sequera en són alguns. La protagonista viu en un planeta cada cop més inhabitable i pensa que cal buscar noves preguntes o canviar de perspectiva, com fan l’art o la ciència.

En diferents moments de la novel·la, Sofia llegeix llibres que pertanyen a l’àvia, com ara Moby Dick, El viatge del Beagle o Frankenstein. Tots ells semblen versar, d’una manera o altra, sobre criatures solitàries o inadaptades que no pertanyen a la comunitat. També ella té la sensació de no pertànyer al seu entorn. Ha deixat enrere la infància i ha hagut de créixer massa de pressa, encara que ara se sent més petita que en el passat.

El dol per l’absència de l’àvia i les ganes que tot torni a ser com abans s’uneixen a la seva incomprensió del món i a les decisions dures, però de vegades necessàries que prenen els altres, però ens influeixen a tots. Així, Isabel Alba configura una obra molt reivindicativa que furga en la ferida del lector compromès i desencantat socialment. Lectura recomanada.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES