• Xavier Ribalta Josep Piera Cants i encants Ramon Andreu música

    Xavier Ribalta canta Josep Piera

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La història de la cançó catalana és plena de llums, ombres i oblits. D’aquells anys seixanta i setanta en resten alguns noms molt coneguts i algunes veus, com la d’Ovidi Montllor, que ja són irrecuperables. D’altres han conformat una carrera sòlida, sense estridències, sovint sense gaire suport dels mitjans de comunicació. Un dels cantants que ha endegat un recorregut impressionant pel que fa al contingut i al rigor és Xavier Ribalta. Ja fa molts anys, en aquell mític 1977, Manuel de Pedrolo saludava i lloava Ribalta, un cantant, com ell mateix, lleidatà: “(…).
  • Roxette celebra els seus 30 anys amb nou àlbum

    Els suecs presenten ‘Good karma’, el seu desè disc d’estudi que podria ser el darrer de la seva carrera.
  • Grimes està cansada de ser l’outsider… o no?

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Quan, aquest 2015, ha sortit publicat Art angels, l’últim àlbum de la canadenca Grimes (nom artístic de Claire Boucher), el llançament ha vingut envoltat d’una polèmica només apta per a fans o entesos: la musa de l’indie es va atrevir a escriure i interpretar una cançó pensada originalment ni més ni menys que per a Rihanna. Els seus seguidors, que situaven a Boucher a les antípodes de la cantant de Barbados, la van acusar d’haver-se venut al pop de masses, i la prestigiosa revista musical Pitchfork va encapçalar aquesta “crema de bruixes” comercial en.
  • Un lloc al paradís per a Mika

      Nicola di Padova. Barcelona El 2015 serà recordat com un any d’èxits per a Mika, el cantautor libanès de 32 anys que va conquerir l’escena musical el 2007 amb el hit Grace Kelly i es va fer famós pel seu carismàtic falset. Després d’una doble experiència com a jutge a X-Factor Itàlia i The Voice France, aquest any ha publicat un nou àlbum i ha fet una sèrie de concerts per tot el món amb les entrades esgotades. No satisfet amb això, Mika torna ara a les botigues amb una edició especial del seu darrer disc No place in.
  • Un calidoscòpic himne al pop: el nou àlbum de Coldplay

    Nicola di Padova. Barcelona Quantes vegades en la vida hem sentit a dir allò de “no jutgeu un llibre per la seva coberta”? “A head full of dreams”, el nou àlbum de Coldplay és una excepció a aquesta regla: n’hi ha prou amb mirar l’acolorit calidoscopi de la coberta per anticipar el to i els temes del disc. Abandoneu la sonoritat més intimista i minimalista de l’anterior Ghost stories (2014), el nou àlbum de Chris Martin i els seus socis és un autèntic himne al pop contemporani: de la sonoritat funk d’Adventure of a lifetime, el primer single que.
  • Oda a la intranscendència prefabricada

      Enric Rodon. Barcelona / @enricrodon Adele fa unes quantes setmanes que acapara mirades i oïdes per tot el planeta. El llançament de 25, el seu nou disc, ha transcendit la música per convertir-se en dels esdeveniments de l’any d’aquest món globalitzat on ens ha tocat viure. I per descomptat està venent discos com qui té el record Guinness de fer xurros. A un mes del Nadal, l’àlbum, editat per XL Recordings, està cridat a ser el regal musical per excel·lència a cases, masies i pisos d’arreu. Per aquest motiu, qui escriu aquestes línies ha decidit sortir del cau.
  • Adele bat rècords i dispara el seu fenomen

    Nicola di Padova. Barcelona Més de trenta milions de còpies venudes del seu àlbum 21, guanyadora d’un Oscar i un Globus d’Or per la cançó Skyfall (feta per a la banda sonora de la pel·lícula homònima de la saga James Bond), deu premis Grammy rebuts… Aquests son només alguns dels espectaculars números als quals la cantant britànica Adele (1988) ens ha habituat en aquests set anys d’imparable carrera. Després de quatre anys de silenci, eren molts els seguidors que esperaven el retorn de la “dona dels rècords”, tots expectants per descobrir si el nou disc estaria a l’altura de.
  • Trau: costum i mala llet en clau psicodèlica

    Enric Rodon. Barcelona / @enricrodon Una parella de turistes britànics mirava embadalida les ruïnes medievals a l’exterior del Born Centre Cultural pels volts de les set de la tarda del passat dijous. Mentre tenien la típica conversa de guiris al voltant de les virtuts de Barcelona, la ciutat-aparador de referència del sud d’Europa, van adonar-se que a dins hi sonava rocanrol. Rocanrol del bo. Sense dilació es van dir, en perfecte anglès de Bristol, que allò sonava “like home! Let’s get in!”. A dins hi esclatava la presentació de Déu vos guard, l’explosiu disc que els Trau han preparat.
  • Horacio Curti: “Vivim socialment massa allunyats del silenci”

    Horacio Curti va néixer a Buenos Aires el 1968. Des de petit va estudiar piano, però el seu camí en la música es consolida el 1990 quan, atret pel jazz, comença els seus estudis de saxofon. El seu compromís amb l’instrument i el jazz va anar en augment fins que la seva dedicació a la música es va tornar exclusiva. El 1996 i novament el 1997 viatja al Brasil per estudiar la música popular brasilera i posteriorment a USA per perfeccionar-se en aspectes del Jazz. En un viatge per Àsia, coneix el shakuhachi i aquest descobriment li canvia radicalment.