Ignasi Mena / @ignasimena
Ja fa més de 20 anys que els Roxette triomfaven arreu del món amb cançons encara populars com “It must have been Love” (treta de la pel·lícula Pretty Woman) o “Listen to your heart”. Un cop va haver arribat al capdamunt de les llistes dels EUA en diverses ocasions, venent pel camí més de 70 milions de discos, el duo suec, format per Marie Fredriksson i Per Gessle, es va prendre un temps per passar temps amb les seves famílies. Des de llavors mai no han aconseguit repetir el seu èxit precedent, i alguns experiments amb l’electrònica (al disc Have a nice day de 1999) o una producció més casolana (Charm School de 2011 i Travelling de 2012) no han acabat de convèncer a les noves generacions, per a qui Roxette segueix sent una relíquia de l’època MTV.
Tot just per celebrar els 30 anys que porten en actiu, i com a demostració de fortalesa per part de Fredriksson, que va superar un càncer fa deu anys, publiquen el que és el seu desè àlbum, Good Karma. Com indica el seu primer single, “It just happens”, no estem realment davant d’una reinvenció del grup suec, que mai no ha destacat per les seves lletres ni la complexitat de les seves melodies.
Els fans del grup, que són molts (suficients per vendre totes les entrades a arreu del món –no a Barcelona-) ja saben que les composicions de Gessle busquen sobretot expressar l’alegria tranquil·la i juganera d’una tarda assolellada de juny (els èxits “Joyride”, “How do you do” o “June Afternoon” ho demostren) i a Good Karma aquest aire distès pren forma hair-rock a “Good Karma” i un toc més electrònic a “This One”. L’altra cara de la moneda, les tragèdies amoroses de les balades més carrinclones, és marca de la casa i també apareix aquí sota els títols “It just happens”, “Why don’t you bring me flowers” o “April clouds”.
Aquesta vegada, però, Roxette ha comptat amb l’ajuda dels joves productors Addeboy vs. Cliff per experimentar amb sons i estructures noves, i és aquí on trobem el material més especial del disc i aquell que és digne de passar a la història del duo. “Why dont’cha” i “From the distance” es nodreixen de l’últim disc en solitari de Gessle, Party crasher, per oferir ritmes més subtils i serens de l’habitual en un disc de Roxette. El segon senzill de l’àlbum, “Some other summer”, sembla inspirat en l’últim disc de Calvin Harris, i “You can’t do this to me anymore” recorda a Pet Shop Boys si oblidem per un moment que Gessle no és Neil Tennant.
Aleshores semblaria que per primera vegada en més de dues dècades Roxette ha tornat als anys 80 però per explorar terrenys que no eren els seus, al mateix temps que el duo ha volgut sonar més que mai a la radio-fórmula actual (“From the distance” podria ser part perfectament d’un disc de Britney Spears o de Nelly Furtado). En conjunt els ha quedat un disc divers i més madur de l’habitual, ni ancorat en el passat (com Travelling o Room Service) ni tan modern com voldria ser. Good Karma un disc de Roxette que no sona del tot a Roxette, i que en tot cas funciona com a comiat si és que, com es rumoreja, aquest és l’últim disc de la banda.
