Més de trenta milions de còpies venudes del seu àlbum 21, guanyadora d’un Oscar i un Globus d’Or per la cançó Skyfall (feta per a la banda sonora de la pel·lícula homònima de la saga James Bond), deu premis Grammy rebuts… Aquests son només alguns dels espectaculars números als quals la cantant britànica Adele (1988) ens ha habituat en aquests set anys d’imparable carrera. Després de quatre anys de silenci, eren molts els seguidors que esperaven el retorn de la “dona dels rècords”, tots expectants per descobrir si el nou disc estaria a l’altura de l’anterior. Ara que ja el tenim aquí, no cal donar-hi gaires voltes més: la resposta es sí.
Alguns dels ingredients que han fet gran aquesta artista són una bona producció i textos senzills i immediats que arriben al cor de tots, perquè el secret de l’èxit d’Adele és precisament això: explicar situacions i emocions que tots alguna vegada en la nostra vida hem sentit. La britànica representa un autèntic miracle discogràfic en un període en el qual el mercat musical s’ha desinflat per culpa de la pirateria i l’augment dels serveis gratuïts d’streaming. La jove cantautora ha aconseguit, amb aquest nou disc, batre tots els rècords venent dos milions i mig de còpies als Estats Units en només tres dies, i demostrant que la música, si és de qualitat, continua venent.
El nou àlbum, 25 (com l’edat en la qual va començar a treballar en ell), s’obre amb Hello, cançó de la qual segurament tots coneixem, almenys, l’inici: “Hello, it’s me…”. Primer single d’aquesta nova etapa discogràfica, és ja un clàssic del repertori d’Adele, la veu de la qual s’expandeix i conquereix. A Send My Love (To Your New Lover), escrita en col·laboració de dos grans noms del pop contemporani com son Max Martin i Shellback, trobem una Adele molt pop i audaç, lluny de la sonoritat a la qual ens té habituats. Després d’I Miss You, una peça rítmica en la qual la veu de la britànica es mostra poderosa i implacable, arriba When we were young, una intensa balada expressada amb piano i veu: “Let me photograph you in this light in case it is the last time” canta Adele aquí, oferint als seguidors de llàgrima fàcil un bon motiu per deixar-se portar per la melancolia. Remedy, una balada pensada per a veu i piano que colpeix el cor i que ha estat escrita amb Ryan Tedder (un dels més importants productors dels darrers anys), és per a molts la nova Someone like you: “When the pain cuts you deep / When the night keeps you from sleeping / Just look and you will see / That I will be your remedy”.
De la plenitud del so de Water Under the Bridge, passem a un dels temes més bells de l’àlbum: River Lea, una cançó pop de classe amb la qual la veu d’Adele ve acompanyada d’orgue, cor gòspel i un ritme que va in crescendo fins a sumir-nos en el més absolut estupor. En la dramàtica Love in the dark, un tema amb piano, veu i cordes amb fortes reminiscències a l’àlbum anterior, Adele canta: “I can’t love you in the dark / It feels like we’re oceans apart / There is so much space between us / Maybe we’re already defeated”. Encara més nostàlgia a Million years ago, una peça per a veu i guitarra, i a All i ask, una altra balada lacrimògena escrita amb Bruno Mars. La versió estàndard del disc es tanca amb Sweet Devotion, un tema dolç amb aires d’U2 i una mica d’Alanis Morrisette: “There is something in your loving / That tears down my walls”. Un tancament perfecte per a un àlbum clàssic que potser innova poc, però està a un gran nivell.
Encara és aviat per fer un balanç de fins on arribarà aquest 25 d’Adele, però les xifres de vendes apunten a què la britànica, que va prohibir que el seu disc estigués a plataformes com Spotify i Apple Music, continuarà arrasant. Només el temps (i les llistes de més venuts) mesuraran el seu èxit i determinaran quin és el lloc que ocuparà en la història de la música. Però mentrestant, més enllà del ball de xifres, els seus seguidors ja podem celebrar el retorn per la porta gran d’Adele: benvinguda de nou!
