Editorial Meteora

  • Arrels a la roca Esperança Castell poesia

    Les arrels poètiques de la condició humana

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Després de Flames a la fosca (2013), Arrels a la roca és el segon poemari que Esperança Castell publica a l’editorial Meteora. El títol per si sol ja és una metàfora de la tenacitat de la vida que s’aferra com sigui i que s’obre pas tossudament. És metàfora també d’un irreductible afany de comprensió i de superació, i de la tensió entre la ductilitat i la immobilitat, entre la plasticitat del pensament -precisament la imatge de les arrels evoquen les de les xarxes neuronals- i la materialitat inert que travessa tot el recull.
  • Merce Voltas Acustic

    Poesia i música

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Baudelaire deia “La musique souvent me prend comme une mer!”, i Verlaine afirmava en la seva Art poètique que, abans que qualsevol altra cosa, la música havia de presidir la composició poètica. La unió de la poesia amb la música, però, és una relació molt antiga que ja trobem en el món clàssic, on la lira esdevé símbol de la poesia. Molts poetes han tractat aquesta unió, gairebé sempre a propòsit de l’efecte que la música produeix en l’esperit de qui l’escolta. En la poesia catalana, podríem esmentar Màrius Torres, a qui precisament.
  • Olga Xirinacs 2

    La lucidesa dels vuitanta

    Olga Xirinacs reflexiona a 'La crisi dels vuitanta' sobre els seus referents culturals i el fet de fer-se gran en la societat actual.
  • Al paradís també hi ha foscor

    A ‘L’illa sense temps’ Esperança Camps s’inspira en l'assassinat real d'una anciana a Menorca.
  • La causa dels exilis Ricard Ripoll

    Geografia d’una poètica itinerant

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Dins la selecta col·lecció de poesia Mitilene, Editorial Meteora ha publicat La causa dels exilis de Ricard Ripoll, professor universitari, escriptor, autor d’una dotzena de llibres de poesia i traductor d’autors francesos com Lautréamont, Robert Desnos i Victor Segalen, entre d’altres. Ripoll és un poeta singular, segons ell mateix no pertany a cap tribu. Jordi Cervera, director de la col·lecció Mitilene, el qualifica d’”explorador de sensacions poètiques”, i en destaca el seu doble vessant acadèmic d’una banda i rupturista de l’altra, que uneix una sòlida base clàssica amb l’exploració d’àmbits de la modernitat.
  • L’editorial Meteora fa 15 anys

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc El món dels llibres és un territori força estrany. La literatura és quelcom que ens apassiona a tots: lectors, editors, llibreters, autors i periodistes. Però si preguntes a cadascuna de les parts com veuen aquest sector, gairebé tots (o una bona part almenys) et diran que l’ampolla està mig buida. Els llibreters no venen el que voldrien, els editors tenen difícil col·locar els seus llibres en les taules de novetats i en els mitjans de comunicació, els autors cobren poc i veuen com la seva feina de mesos (o anys!) s’esborra en poques.
  • Mur Gemma Gorga

    Habitar el ‘Mur’

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar Tres anys després de la publicació del seu darrer recull de poemes, Diafragma (2012, amb fotografies de Joan Ramell), Gemma Gorga reapareix amb l’obra Mur (Editorial Meteora, 2015), un llibre dedicat ni més ni menys que a les seves dues àvies: Francisca Gutiérrez i Eulàlia Llavoré. Afirma Maria Mercè Marçal a l’article “Meditacions sobre la fúria”, inclòs al volum Sota el signe del drac (1985-1987), que “les dones escriptores, com tot aquell qui neix en el si d’una cultura oprimida”, es troben abocades “a la tria, a l’esforç, al repte de recuperar,.
  • La Barcelona dels tramvies Nestor Lujan

    La Barcelona sense llums que va viure Nèstor Luján

    Manel Haro. Barcelona / @manelhc De tant en tant val la pena reivindicar la feina d’homes i dones que han estat importants en el passat però que el temps els ha anat arraconant en l’oblit. En el cas dels grans noms del periodisme i la literatura, cada any algunes editorials aposten per recuperar el seus llegats, treure’ls-hi la pols i tornar-los a posar en circulació com si es tractessin d’una novetat més. Darrerament hem vist a les taules de les llibreries excel·lents edicions que recullen l’obra de periodistes de Catalunya, Espanya i de fora com Manuel Chaves Nogales, Ignasi.
  • Llorenç capella el carro de selene

    El calidoscopi de la memòria de Llorenç Capellà

    Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Poques novel·les he llegit com El carro de Selene (Meteora), de Llorenç Capellà, on la duresa de la guerra es presenti embolcallada amb un alè poètic que la cobreix com un vel pietós que empara aquells que en van ser víctimes: “Enmig del caos, allò que dóna sentit a la vida és la capacitat de resseguir els fils de la memòria a través del cel estrellat”. La memòria com a protagonista La novel·la té uns protagonistes singulars, Joan i la seva germana, Selene, llunyana i absent, sempre inabastable com el seu mític nom evoca,.