-
Jordi Amat i Agustí Pons reuneixen a 'La Barcelona dels tramvies' articles del periodista català, alguns d'ells inèdits.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Poques novel·les he llegit com El carro de Selene (Meteora), de Llorenç Capellà, on la duresa de la guerra es presenti embolcallada amb un alè poètic que la cobreix com un vel pietós que empara aquells que en van ser víctimes: “Enmig del caos, allò que dóna sentit a la vida és la capacitat de resseguir els fils de la memòria a través del cel estrellat”. La memòria com a protagonista La novel·la té uns protagonistes singulars, Joan i la seva germana, Selene, llunyana i absent, sempre inabastable com el seu mític nom evoca,.
-
Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Rellotges en temps de pluja (Meteora) és el darrer llibre de l’escriptora i estudiosa medievalista Antònia Carré-Pons, que fa un pas més vers la seva consolidació en el camp de la narrativa catalana. La novel·la s’articula al voltant de quatre històries que a l’inici es presenten com a independents però que a mesura que avança la trama es van interrelacionant, i els personatges i les situacions van trobant uns punts d’encaix. Totes les històries tenen en comú el mateix procediment narratiu: ens presenta el personatge en el seu moment vital present i va reculant.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.
-
L'autor de Santanyí publica 'Els miralls negres', un recull de contes ambientats en la ruralia mallorquina.
-
A 'Per més temps que passi', Francesc Santolaria novel·la el tema dels crims oblidats a través de dues històries separades per 60 anys.
-
El volum 'Joan Perucho. Poesia 1947-1956' recull els títols 'Sota la sang', 'Aurora per vosaltres', 'El mèdium' i 'El país de les meravelles'.
-
A 'Entre el desert i el cactus', Anna Cortils ret homenatge al poeta Salvador Iborra, a l’amistat, a l’amor i a les ciutats que ha visitat.
Jordi Amat i Agustí Pons reuneixen a 'La Barcelona dels tramvies' articles del periodista català, alguns d'ells inèdits.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Poques novel·les he llegit com El carro de Selene (Meteora), de Llorenç Capellà, on la duresa de la guerra es presenti embolcallada amb un alè poètic que la cobreix com un vel pietós que empara aquells que en van ser víctimes: “Enmig del caos, allò que dóna sentit a la vida és la capacitat de resseguir els fils de la memòria a través del cel estrellat”. La memòria com a protagonista La novel·la té uns protagonistes singulars, Joan i la seva germana, Selene, llunyana i absent, sempre inabastable com el seu mític nom evoca,.
Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Rellotges en temps de pluja (Meteora) és el darrer llibre de l’escriptora i estudiosa medievalista Antònia Carré-Pons, que fa un pas més vers la seva consolidació en el camp de la narrativa catalana. La novel·la s’articula al voltant de quatre històries que a l’inici es presenten com a independents però que a mesura que avança la trama es van interrelacionant, i els personatges i les situacions van trobant uns punts d’encaix. Totes les històries tenen en comú el mateix procediment narratiu: ens presenta el personatge en el seu moment vital present i va reculant.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.
L'autor de Santanyí publica 'Els miralls negres', un recull de contes ambientats en la ruralia mallorquina.
A 'Per més temps que passi', Francesc Santolaria novel·la el tema dels crims oblidats a través de dues històries separades per 60 anys.
El volum 'Joan Perucho. Poesia 1947-1956' recull els títols 'Sota la sang', 'Aurora per vosaltres', 'El mèdium' i 'El país de les meravelles'.
A 'Entre el desert i el cactus', Anna Cortils ret homenatge al poeta Salvador Iborra, a l’amistat, a l’amor i a les ciutats que ha visitat.