La guerra de Síria explicada per dos reporters espanyols

'Siria, el país de las almas rotas' és un excel·lent recorregut pel conflicte sirià escrit per Mónica G. Prieto i Javier Espinosa

 

David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer

La guerra de Síria, és sens dubte, un dels grans fracassos de la diplomàcia i de l’ésser humà. Després de gairebé sis anys de conflicte, les xifres de morts, ferits i refugiats, així ho ratifiquen. Uns números que quedarien en meres estadístiques si no fos per la feina de periodistes com Mónica García Prieto i Javier Espinosa. Les nombroses cobertures sobre el terreny d’aquests informadors espanyols ajuden a posar noms i cognoms a aquestes xifres i a entendre un dels conflictes més complexos de les últimes dècades.

En un moment en què abunden els analistes de sofà i geo-politòlegs de Twitter que en la seva vida han trepitjat Síria, el treball in situ realitzat durant anys cobra encara més valor. Siria, el país de las almas rotas (Debate) és un excel·lent recorregut pel conflicte sirià des de l’esclat de la revolució el març de 2011 fins a la situació actual on organitzacions radicals de tall gihadista com Estat Islàmic controlen àmplies zones de la geografia.

Residents a Beirut i, per tant, coneixedors de primera mà dels conflictes del Pròxim Orient, tant Mónica García Prieto com Javier Espinosa van ser dels primers reporters occidentals a viatjar a Síria. Va ser a les acaballes de 2011 quan la revolució pacífica contra el president Baixar al-Assad va derivar en una guerra civil en què la violència emprada pel règim contra els manifestants va forçar l’oposició a prendre les armes.

A través dels seus relats, García Prieto i Espinosa expliquen com mestres, lampistes, paletes o desertors van començar a constituir l’Exèrcit Lliure de Síria. En els seus respectius viatges a Homs i Idlib, els periodistes espanyols descriuen amb tot detall com la il·lusió que va despertar la revolució va empènyer a centenars de persones a empunyar una càmera o un fusell per plantar cara a la dictadura.

Sens dubte, el to i estil emprat en el relat és reporterisme en estat pur. Detalls, dades, testimonis, context, causes, conseqüències, fan d’aquest llibre un imprescindible per comprendre un dels conflictes més sagnants de les últimes dècades. Conscients que en les peces informatives només té cabuda, com a molt, el 20% de la informació recollida, els autors aprofiten les més de 400 pàgines d’aquest llibre per descriure amb gran precisió totes les arestes del conflicte sirià i com aquest ha afectat a la seva població.

Tot i ser un relat en el qual el periodista es converteix en el fil conductor de la història, tots dos reporters tenen l’habilitat de mantenir-se en un segon pla i cedir el protagonisme als sirians, els autèntics patidors de la guerra. La successió de capítols avança en paral·lel a l’evolució del conflicte, en què la radicalització de certes faccions de l’oposició, la irrupció d’Estat Islàmic i la sectarització de la guerra “segresten” la revolució. Les estades a Idlib, Alep o Raqqa permeten entendre com el conflicte ha traspassat les fronteres sirianes i el cada vegada més incipient paper dels diferents actors regionals com l’Aràbia Saudita, Turquia o l’Iran. Gràcies als testimonis de Javier Espinosa i Mónica García Prieto es pot entendre com persones que abans no tenien un fort sentiment religiós evolucionen cap a una ferri fonamentalisme com a conseqüència de la guerra i la sensació d’abandonament internacional.

I encara que en nombroses ocasions Javier Espinosa ha declinat parlar sobre el seu captiveri a Síria a mans d’Estat Islàmic, tant ell com la seva dona Mónica García Prieto –qui es va reunir amb militants del grup a Turquia per intentar aconseguir el seu alliberament– aborden en els últims capítols del llibre aquesta qüestió perquè el lector entengui com és i actua Estat Islàmic.

Gràcies al relat dels nou mesos de captiveri per part d’Espinosa i a les trobades dutes a terme per García Prieto, Estat Islàmic passa de ser un ens abstracte a un grup de fanàtics amb noms, cares o passamuntanyes que exemplifiquen la paranoia o la bogeria d’un projecte d’Estat que s’empara en la religió per assassinar i sembrar el terror.

En definitiva, es tracta d’una obra imprescindible per als amants del reporterisme de guerra i aquelles persones que desitgin comprendre un dels conflictes més complexos de les últimes dècades que ens està afectant amb l’arribada de refugiats i episodis com els atacs terroristes a França i Bèlgica.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Actualitat internacionalLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES