La humanitat i esperança dels que ho han perdut tot

A 'Sortida a Occident', el pakistanès Mohsin Hamid relata l'aventura d'una parella que surt del seu país per evitar la guerra
Mohsin Hamid Sortida a Occident Bienvenidos a Occidente

Marta Planes. Lleida / @martaplanes


A Sortida a Occident (Edicions del Periscopi/Reservoir Books) l’escriptor pakistanès Mohsin Hamid ens porta a una ciutat sense nom (que podria estar situada a l’Afganistan, Síria, Líbia o l’Iraq) on dos joves es coneixen i s’enamoren en un ambient pre-bèl·lic que finalment esclata i els empeny a marxar de la ciutat on han nascut. A la primera part de la novel·la, l’autor ens presenta els protagonistes, la Nadia i en Saeed. Ella és una noia independent que viu sola i que es vesteix amb túnica negra perquè els homes no la molestin. Ell, fill de professors, és més tradicional: viu amb els seus pares i treballa en una agència de publicitat.

L’autor no aprofundeix gaire en l’anàlisi de la seva personalitat sinó que amb una prosa clara i concisa incideix en els actes aparentment insignificants del dia a dia als quals després hauran de renunciar: la Nadia i en Saeed treballen, tenen cotxe (ell) i moto (ella), passen estones penjats del mòbil, queden per sopar o passen els vespres al pis d’ella escoltant música. La Nadia i en Saeed podríem ser nosaltres. Centrar el focus en la parella és un brillant recurs per aconseguir que el lector s’hi identifiqui i pensi què passaria si la seva vida quotidiana es veiés alterada per un conflicte bèl·lic.

Ni tan sols quan la vida a la ciutat es fa més i més difícil (augmenten els combats, escasseja el menjar, s’imposa el toc de queda) Hamid en fa un espectacle. La seva prosa no s’altera i segueix fluint, lenta però imparable, concisa com un bisturí. Empesos per la necessitat, la jove parella decideix fugir a través d’una de les famoses portes de les quals tothom parla i que tenen el poder de traslladar qui hi passa a qualsevol altre lloc. Un altre encert, a parer meu, de l’autor és evitar el trànsit: el viatge del refugiat es comprimeix en un instant, el que costa travessar una porta. Així, posa èmfasi en l’arribada a un lloc totalment desconegut i en la construcció d’una nova vida des de zero.

El periple de la Nadia i en Saeed comença a Míkonos on es mouen pels tristament famosos camps de refugiats (on “tothom era estranger, per això en certa manera no ho era ningú”), fins que una voluntària els aconsegueix fer passar per una porta que els condueix a Londres, a un barri residencial on hi ha més migrants que residents. És en aquesta casa ocupada per migrants de diferents nacionalitats on l’autor dedica una pàgina sencera a descriure el plaer que sent la Nadia quan, per fi, després de mesos sense fer-ho es pot dutxar i eixugar amb unes tovalloles “que la van fer sentir com una princesa”. En Saeed la renya perquè triga massa, però “per a la Nadia el que feia, el que acabava de fer, no tenia res a veure amb la frivolitat sinó amb l’essència, amb el fet de ser humà, de viure com un ésser humà, de recordar-se a ella mateixa què era, i per tant era important, i si calia valia la pena barallar-s’hi”.

A Londres, la Nadia i en Saeed senten el rebuig dels habitants de la ciutat, els nativistes, que arriben a agredir-los. La situació s’endureix, l’exèrcit es desplega i arriben els antidisturbis. Helicòpters, drones i globus de vigilància sobrevolen contínuament les zones més densament poblades pels migrants. Han de decidir si quedar-se o marxar. “Tornar al país on havien nascut era impensable”. Després d’unes setmanes d’assetjament, les forces dels nadius es retiren. “Potser havien vist que no podien fer el que hauria calgut fer, acorralar, ensangonar i si calia, matar els migrants, i havien decidit que havien de trobar un altre mètode. Potser havien entès que les portes no es podien tancar, i que continuarien obrint-se’n de noves.” A partir d’aquest acord, l’autor descriu un model de societat en què els migrants viuen en camps de treball al cinturó de Londres, on a canvi de desbrossar el terreny, construir infraestructures i muntar habitatges amb blocs prefabricats, als migrants els prometien quaranta metres i una canonada: una casa en quaranta metres quadrants de terra i una connexió a totes les comoditats de la vida moderna”.

Amb tot, els camps on treballen els migrants estan rodejats per una tanca perimetral i contínuament vigilats per drones amb càmera que enregistren tot el que passa. La relació entre la Nadia i en Saeed, es veu afectada per aquestes continues vicissituds: tenen caràcters diferents i reaccionen de maneres diverses davant dels diferents desafiaments que se’ls presenten. En un intent per reanimar la relació, travessen una altra porta que els conduirà a San Francisco. Al llarg de la història de Saeed i Nadia, Hamid obre portes a altres històries: un brasiler arriba a Amsterdam, on s’enamora d’un home de la seva edat; un anglès que està a punt de suïcidar-se travessa una porta que el condueix a Namíbia; un japonès segueix amb males intencions dues noies filipines. Quan els refugiats arriben en gran nombre San Diego, un veterà d’edat avançada demana a la policia si pot ser d’ajuda; li demanen que surti, i ell s’adona que no es pas tan diferent dels migrants: no té cap lloc per anar. També coneixerem l’antítesi de la migració: una dona gran, a Palo Alto, que ha viscut tota la vida a la mateixa casa però l’envolta una realitat tan diferent de quan va néixer que ens demostra: “que tots som migrants a través del temps”.

Sortida a Occident és un text inclassificable que analitza els moviments migratoris i les seves conseqüències tant per als migrants com per als habitants dels països d’acollida. A mig camí entre el reportatge periodístic i una faula distòpica, és alhora un crit que reivindica la humanitat dels que ho han perdut tot.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES