David Muñoz. Barcelona
Bernard Quiriny (Bèlgica, 1978) escapa de la realitat, la defuig, però ho fa d’una manera tan conscient que costa pensar en la seva obra com un exemple de literatura fantàstica. Les seves històries no parlen de monstres de sis caps, ni de mons subterranis. Sí que expliquen, en canvi, situacions que difícilment ens ocorrerien a nosaltres. Per això mateix, per l’estranyesa que envolta Cuentos carnívoros (Acantilado, amb traducció de Marcelo Cohen), és aconsellable llegir el llibre sense massa prejudicis, acceptant el joc que planteja l’autor. Un cop s’ha entrat en el seu món, tot flueix. Quiriny pot explicar la història més irreal i fantasmagòrica, que el lector ha d’assumir com a pròpia i portar-la al seu terreny.
El primer dels catorze contes, Sanguina, marca el to de tota l’obra. L’acció transcorre al restaurant d’un hotel, un lloc de pas. De tots els comensals que van entrant i sortint, un crida l’atenció del narrador. És un home silenciós, un tipus corrent que passa desapercebut. Fins aquí, tot és normal. Només hi ha un detall, un gest, que trenca aquesta normalitat: cada vegada que beu suc de taronja, abans de sopar, tira unes gotes de sang en el vas. I no és un vampir, per sort. D’aquí saltem a la següent història, El episcopado de Argentina, que explica com és possible estar mort i viu alhora a través d’un raonament una mica feble.
A partir del tercer conte, Qui habet aures…, el nivell de les històries va en augment. Potser, de tots els relats, aquest sigui un dels més interessants. Renouvier és el protagonista, un home que descobreix, de sobte, que té un do: escolta els pensaments de la gent, només els que li pertoquen. Per exemple, si un amic seu creu que és un garrepa, aquesta opinió arriba a les oïdes i ell, ràpidament, s’esforça per canviar-la. El problema arriba quan sent una veu que no reconeix, una veu suau i agradable. És una dona que sembla enamorada d’ell; caldrà descobrir qui és l’admiradora secreta…
De romanços també parla Mezclas amorosas, un altre encert de Quiriny que segueix les aventures d’un home que reparteix la seva agenda d’una manera singular: dedica tres dies a la seva família, tres a les amants i diumenge, per compensar tant enrenou, descansa. Igual de descarat és Bastian Picker, que a El cuaderno descobreix que no té imaginació, quelcom imprescindible per acabar la novel·la que -segons diu- porta anys escrivint. Recuerdos de un asesino a sueldo i Una borrachera perpetua uneixen dramatisme i humor negre, igual que ho fa Cuento carnívoro, la crònica d’una mort estranya i salvatge. Els personatges de Quiriny estan confosos. No són perdedors, però tampoc guanyadors. Es troben en un punt mig, a la frontera que divideix el real i l’irreal. Difícil lloc.
