La impecable segona temporada de ‘Joc de Trons’

L’adaptació de 'Xoc de reis' supera amb escreix la primera temporada d’aquesta sèrie, que promet millorar molt més en el futur
game of thrones

Joanma Tena. Barcelona


Ha finalitzat als Estats Units la segona temporada de l’única sèrie de la que tothom, l’hagi vista o no, n’ha sentit a parlar: Joc de trons. El seu prestigi, així com la incondicionalitat dels seus fans, l’han convertida ja en una llegenda amb només vint episodis emesos, comparant el seu èxit mediàtic amb sèries ja finalitzades com Lost (Perdidos). De fet, l’últim episodi d’aquesta temporada va marcar rècord d’audiència en tota la història del xou, que no només ha sabut mantenir el seu nivell durant dos anys sinó que fins i tot s’ha superat a si mateixa, una cosa que semblava impossible d’aconseguir.

Com tot bon serièfil sap, la sèrie d’HBO es basa en la saga literària Cançó de gel i de foc de George R. R. Martin, el segon llibre de la qual, Xoc de reis, és adaptat en aquesta segona temporada. Després de la mort de Ned Stark, la vida segueix i la lluita pel Tron de Ferro continua a Ponent i més enllà. En aquesta segona tanda de deu episodis, igual que la primera, reprenem les històries de tots els apassionants personatges que ja ens van presentar a la primera temporada. D’aquesta manera, Robb Stark continua liderant el seu exèrcit declarant-se “Rei al Nord”; Jon Snow viatja més enllà del Mur al costat dels seus companys de la Guàrdia de la Nit; Sansa ha d’aprendre a viure a Desembarcament del Rei al costat dels assassins del seu pare: el jove i sàdic rei Joffrey i la seva mare, la calculadora reina Cersei; Arya viatja cap al Mur amb un grup de malfactors fent-se passar per un nen per evitar ser capturada pels Lannister; Tyrion, el nan que ja s’ha convertit en el personatge més estimat de la sèrie, exerceix de Mà del Rei per intentar calmar una mica les coses a Desembarcament del Rei, on ningú està realment content amb el malvat rei Joffrey i, finalment, Daenerys de la Tempesta, després d’haver renascut d’entre les cendres al costat de tres dracs, els únics existents en el món, continua recorrent les terres de més enllà del Mar Estret per intentar aconseguir una forma de tornar a la seva terra natal, Ponent, i així reclamar el tron ​​que per naixement li pertany.

Però és just en aquest punt en el qual tots crèiem que teníem la complexa història i la gran quantitat de personatges agafats per la mà quan Joc de trons ens complica les coses i les posa encara més interessants. Se’ns introdueixen nous personatges, com Stannis Baratheon, qui es creu amb el dret a seure al Tron de Ferro pel fet de ser el germà del difunt rei Robert i a qui no li importa quantes vides hagi de portar-se per davant en l’intent. També coneixem a Melisandre, una mena de bruixa pèl-roja que sempre l’acompanya, de qui desconfiarem des del minut zero i amb raó, així com també a Davos, el Cavaller de la Ceba, mà dreta de Stannis i l’únic personatge nou amb una mica de seny. A més, veiem per primera vegada les Illes de Ferro, on va néixer Theon Greyjoy, fins ara un personatge bastant secundari en la sèrie, abans de viure amb els Stark, i veiem com el seu orgull, que ja semblava danyat en la primera temporada, el porta a cometre autèntiques bogeries.

Els efectes especials en aquesta temporada han estat molt millors que a la primera tanda d’episodis, ja que la màgia comença a prendre un paper molt més gran en la sèrie, així com els dracs i també els llops huargs dels Stark que, a partir de ara, sempre estaran fets per ordinador a causa de la seva grandíssima mida segons les seves descripcions en els llibres. A més, el novè episodi d’aquesta temporada, titulat Blackwater, escrit per Martin, l’autor dels llibres, se centra completament en una batalla plena de foc, recreada amb un nivell increïble a l’altura de les millors pel·lícules de Hollywood, i no oblidem que es tracta d’una sèrie, el pressupost és molt menor que el d’un film.

Però el veritable mèrit de Joc de trons no són els efectes o el guió, ja que es basa en uns llibres que ja de per si són brillants. El que tots hem de reconèixer-li a aquesta sèrie és la seva immillorable catàleg de personatges, que no són gens plans i evolucionen a passos de gegant, especialment els més petits, i els actors escollits per a aquesta adaptació són tan increïblement bons que fins i tot alguns, com Arya, Tyrion o Joffrey, milloren als seus originals literaris i protagonitzen els millors moments d’aquesta segona temporada just quan molts podien pensar que, sense Sean Bean, protagonista absolut de la primera tanda, la sèrie no podria mantenir el seu nivell. Però sí, i s’ha anat superant setmana a setmana.

Finalment, cal destacar també que en aquests deu últims episodis la fidelitat al llibre ha començat a ser una mica més lliure, especialment al final, però, tot s’ha de dir, Xoc de reis no és més que el preludi del millor llibre de la saga, Tempesta d’espases, que, a causa de la seva longitud, s’adaptarà a les temporades 3 (primavera de 2013) i quatre (primavera de 2014). Així que, tenint en compte el que ens ve a sobre, el que s’ha vist fins ara és molt millor del que podíem esperar. Però ara sí, comença la guerra.

Categories
CINESÈRIES
Un comentari
  • Patricia Tena (vía Facebook)
    16 juny 2012 at
    Deixa una resposta

    Me quedan 3 capítulos para acabarla y está súper interesante.

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES