Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Un home jove, Pol Tamayo, es trasllada a una població dels Estats Units, aquesta que dóna nom al títol de la novel·la, per tal de fer costat al seu pare, amb una fonda depressió després de la mort de la mare i que per qüestions de feina, una feina molt rendible, decideix traslladar-se a aquell país. A Amèrica iniciarà els seus estudis i farà nous amics, alguns dels quals consumidors i fins i tot productors de drogues. Dos d’aquests amics, aparentment inconscients, però amorals i arrauxats, l’involucraran en un crim. El protagonista ens explica la història en primera persona, quan tot ha passat i ja ha tornat a Barcelona. L’argument, no excessivament original, pot fer pensar que ens trobem davant d’una altra novel·la negra, encara més quan el llibre té un d’aquests inicis prescindibles, una mica de taller literari, destinats a enganxar-nos d’entrada, amb el descobriment inesperat d’un cadàver.
Però Chester Falls (Editorial CientoCuarenta) és un llibre sorprenent en molts aspectes, i que més enllà de l’argument defuig qualsevol etiqueta de gènere. L’autor aconsegueix un ritme i un llenguatge que ens fan pensar que estem escoltant la narració de viva veu i assoleix una remarcable versemblança. Algunes novel·les actuals que intenten un cert cosmopolitisme aventurant-se per indrets llunyans no aconsegueixen el seu objectiu i grinyolen per alguna banda. No hi ha un gran misteri, en general, i una bona part del llibre ens explica més aviat la relació d’aquest Pol imprudent i encuriosit amb els nous amics i coneguts, mentre manté la il·lusió d’un amor eteri que el priva d’endegar relacions amoroses a fons. Arribem a saber molt poca cosa de la seva vida familiar i gairebé res de la víctima inesperada ja que tot gira a l’entorn del protagonista i les seves vivències.
Si no fos que per la solapa del llibre sabem que Leandro Sagristà va néixer l’any 1975, a Barcelona, en ocasions semblaria ben bé que ens trobem davant de la traducció d’una novel·la escrita als Estats Units. La grapa narrativa sorprèn encara més pel fet que Sagristà, que és professor de literatura, ha publicat fins ara tot just un parell de poemaris en castellà i una novel·la juvenil, a l’entorn d’un suposat manuscrit del poeta Bécquer. Aquesta és la seva primera novel·la llarga i per adults, potser li sobren algunes pàgines, però el llibre es llegeix de forma ràpida sense que s’hagi de recórrer a trampes habituals com ara les pistes falses o els enigmes col·laterals que no vénen a tomb.
Una bona troballa és la personalitat del protagonista, encara jove i que potser l’autor podrà fins i tot recuperar en algun altre moment, si hi té interès. Pol Tamayo sembla no intervenir en la seva pròpia vida, es deixa portar per les circumstàncies, pren poques decisions, però en alguns moments es mostra coratjós i decidit, cosa que li fa guanyar el respecte dels qui l’envolten. No sabem del tot si es valent, inconscient o incapaç d’entomar les regnes de la seva pròpia vida, això fins que la trampa perillosa en la qual es veu immergit no el fa reaccionar, és clar que es tracta d’una persona molt jove que madura amb l’experiència. Caldrà seguir amb atenció la trajectòria d’un autor que aconsegueix una cosa ben difícil avui: assolir un estil propi i jugar de forma versemblant, planera i àgil, amb els diàlegs.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
